Ruone a 1.200.000 visualisazions su Instagram?
L era de messèl del 2020 che su La Usc festejaane 700 »Mi piace« su la piata Facebook de l’Union di Ladins de Fascia. La piata la era stata enaudèda del 2013 ma durèda ativamenter demò da pech temp acioche vegne valorisà ence online nosc lengaz se ujan mascima ai joegn. Anché no podon che dir auter che l empegn envià via enlouta dal Consei dèsc si fruc. Ence percheche te chisc egn l’Union la se à slarià fora tras de più: su Facebook l é prest 1700 persones che ne vegn do e l profil Instagram l dombra autertenc followers, più che 1700 (de messèl del 2020 i era demò 200).
Ve dajon cont ence de coche l é miorà l’interazion coi contegnui che vegn sport. Se del 2020 n retrat soul (una tantum!) à arjont beleche treimile persones, ades en media vigniun retrat arjonc do e do treimile utenc anter Facebook e Instagram. Tel ultim meis, la piata Facebook é stata veduda beleche 30mila outes (desche trei Fasces), l profil Instagram tel valif trat de temp l à abù più presciapech 100mile visualisazions (310mile ti ultimes trei meisc demò su Instagram; visualisazion se enten de duc chenc i contegnui metui ensema, che sie post, video o filmac). Se la matematica no l é na opinion e se chisc numeres i tegn per mez fora e fora, per la fin del an l’Union su Instagram pel dombrèr 1milion e 200mile visualisazions!
Segur de bie numeres per na piata olache vegn scrit, jà dal scomenz, soul per ladin: chi che n é vegn do l é per la maor pèrt fascegn e fascènes ma ite per anter l é ence ladins da l’autra valèdes, ghesć e jent da foradecà che é curiousa de descorir noscia cultura e lengaz ladin de Fascia. Su Facebook i utenc à soraldut sora i 35 egn, enveze su Instagram l é a la reversa, con la maor pèrt de la jent sot i 34. Te la classifica di paijes de residenza de chi che ne vegn do l é Vich al prum post (14,6% su FB, 16,8% su IG) e sobito do Cianacei (respetiamenter 9,7% e 8%).
La piates Facebook e Instagram de la sociazion.
Ma che vegnel metù sui social?
Dededut, se podessa responer: da la coriositèdes sul lengaz ladin co la rubrica »biot ladin« toutes fora sessaben da publicazions scientifiches e vocabolères, a la cianties fascènes, a retrac d’aldidanché e da zacan. Desche ades, tel chèder de l’Aisciuda Ladina, jirà fora per dut l an la chèrtes di paijes con soravia i toponimes, touc fora dal Dizionèr toponomastich.
Sessaben chisc canai é de gran valuta ence per fèr cognoscer l’atività de la sociazion e dachelanvia ve envion a ne stèr do ence per cognoscer man a man chel che fajon. Fin d’uton defat, en ocajion di 70 egn de l’Union, ve contaron ence apuntament do apuntament la istoria de l’Union di Ladins de Fascia, ence tras la ousc de nesc volontadives e protagonisć. La parola chief de noscia atività l é »costanza« ti contegnui che vegn sport, coscita che tel temp se é stac bogn de creèr dalbon na »community« ladina, na realtà de na tèl sort unica te la valèdes ladines. L’Union de Fascia l é stat la pruma realtà (con anteveder) a se dèr ju te chesta moda: da chest empegn vegn fora la valuta de durèr l ladin ti social desche strument de comunicazion a n avida percacenta, coscì da ge ruèr dalbon apede a la jent, adertura dret te gofa.
Seben che chel che vegn a man a man portà dant abie na ‘regnèda’ curta, desche l é la velozità di social, sion stac bogn de creèr na comunanza virtuèla che interagesc e che se enteressea a la mendranza ladina. Che valuta reèla èl chest strument per soscedèr na identità ladina te anter i fascegn? Na mesura nos no l aon per l mesurèr, ma de segur i numeres concosté te chisc egn e soraldut cotant che i é cresciui ne dèsc la sodesfazion che l empegn costant l garatee. Valgun podessa esser dubious su cotant che sie de utol chest lurier, ma la domana l é: e se chisc numeres no fossei nia deldut?
En ultima, ence l sit de l’Union di Ladins de Fascia l é na bela vedrina per noscia comunicazion dalajà che laite se pel troèr apede a la neves de la sociazion, sie archif radiofonic e televijif, l archif digital de Nosha Jent (prest n vegnarà jontà de etres!), audiolibres e amò de auter material cultural (www.ladinsdefascia.it).
Cianton de l’Union, La Usc di Ladins 23 del 2025