Na storia longia 70 egn

Don Massimiliano Mazzel.

L é passà 70 egn da canche l’Union di Ladins de Fascia é stata costituida ofizialmenter. Na storia longia de idealism, amor per l ladin, empegn per l stravardament del lengaz, batalies per la revendicazion di deric de n popul. Na storia che tropes no cognosc o i à desmentià e per chest, pean via dal cedean toron da sia nasciuda, volon recordèr, vèrech do vèrech, chel che l’Union di Ladins e si militanc à fat e che ge à permetù de doventèr sociazion recognosciuda da la Provinzia Autonoma de Trent per l stravardament di ladins, aldò del prinzip de sussidiarietà.

Acà 70 egn giusć, ai 19 de mé del 1955, l at costitutif de l’Union di Ladins de Fascia e Moena, sezion de l’Union Generela di Ladins dla Dolomites, vegnia sotescrit dedant al notèr da don Massimiliano Mazzel, l dr Giacomo Jellici, l dr Simone Som mariva e l medemo notèr Giovanni Rizzi.

Sie prum fin, aldò del Statut, l era se cruzièr de duc i problemes e i enteresc ladins, vardan de descedèr fora na coscienza ladina e de defener e rencurèr l patrimonie comun de rejonèda, cultura e folclor.

L nascer de na coscienza ladina

La coscienza de esser ladins aea tacà a se fèr lèrga da n bon trat: fora Dispruch jà a la fin del 1800 se rejona de na Union Ladina. Del 1905 e 1908 vegn fora i sfoes »L’amik di ladins« e Der Ladiner« e n volantin dal titol »De Faša ladina« sotescrit »Un fašan che ama la patria fašana«, fazile Wilhelm de Rossi, bèrba de chel Hugo che tant farà per noscia storia e cultura.

Do la fin de la Gran Vera e l tratat de Saint Germain che dezide l’anescion a la Tèlia de la pèrt del Land Tirol sot l Prener, con la valèdes ladines, ai 5 de mé del 1920 raprejentanc ladins se bina sul Jouf de Frea per protestèr: nasc enlouta la bandiera ladina dai 3 colores brun, bianch e vert.

Te Fascia tel dombrament del 1921 la gran maoranza de la popolazion se declarea ladina, ma l ladin vegn conscidrà demò n dialet talian; aldò de la politica del ‘divide et impera’ l popul ladin vegn despartì: i fascegn sot la provinzia de Trent e i ladins de Soramont sot chela de Belun.

L moviment ladin ciapa denef forza do la fin del fascism e de la seconda vera mondiala. Del 1945 vegn metù su l’Union di Ladins a Ortijei; a Maran nasc l’Union Culturèla di Ladins e tol pèrt ence don Massimiliano Mazzel, che del 1946 l met su informalmenter na Union ence te Fascia. Tel medemo temp, ai 14 de messèl del 1946, passa 3000 persones da duta la valèdes su envit del moviment politich ‘Zent Ladina Dolomites’ se bina sul jouf de Sela per sostegnir l’identità ladina. Del 1947 jun Busan nasc l’Union Generela di Ladins dla Dolomites e prum president l é l moenat Faustino Dellantonio, Procurator de la Republica.

Del 1949 nasc »Nos Ladins«, sfoi che vegnarà fora fin del 1972, canche con l’Union Generela di ladins dla Dolomites doventarà »La Usc di Ladins«.

L ‘mister’ del prum president

Ruon donca al 1955 a la costituzion ofiziala de l’Union di Ladins de Fascia, e al ‘mister’ del prum president. Sul at nr 668 dai 19 de mé del notèr Giovanni Rizzi se lec che te la pruma assemblea generala l president vegn cernù te la persona de don Massimiliano Mazzel, che azeta. Ampò, aldò di documenc, don Mazzel tolarà su la presidenza de l’Union demò del 1963. Fernanda Favè che à enrescì ti archivies per sie liber ‘Don Massimiliano Mazzel na vita al servije del ladin’ (UdL, 2012) la scrif che te la ‘Cronistoria’ de l’Union, don Mazzel enstes scrivea che el é doventà President de l’Union primò del 1963. »No l’é ben chièr – la enjonta – percheche don Mazzel l abie tout su la Presidenza demò tel 1963 e no tel 1955 descheche l’era pervedù da l’at; no l’é vegnù troà negun document che podessa didèr a spieghèr chest fat […].« Chest picol mister, uzà fora soraldut per coriosità, no muda aboncont la storia de empegn che don Mazzel e n muie de etres do da el i à segnà per stravardèr i deric e tegnir viva l’identità ladina, desche che podaron amò veder fora per chest an. Segur trop anchecondì l é stat arjont da chisc militanc ladins. E nos, anchecondì sione a l’auteza de portèr inant chel che à fat l’Union?

Lucia Gross - Cianton de l’Union. La Usc di Ladins 18 del 2025

Union Ladins de Fascia