Flora de Fascia

What is not shared is lost. Chel che no vegn condividù é perdù. I inomes de la piantes per fascian é belimpont un de chi patrimonies arcaics che é do a jir perdui; per chest l’Union di Ladins, do n lurier de più che cater egn, é vegnù fora con Flora de Fascia, n liber su la botanica fascèna, con traduzion talièna, che tol ite passa 600 inomes de piantes e fiores per fascian. La enrescida é stata portèda inant col aiut de desvalives esperc tel ciamp linguistich e botanich. Vigni pianta à un o più inomes fascegn te la desvaliva variantes de val, compagné dal inom scientifich e da chel talian; vegn segnalà ence la familia botanica, la informazions tecnich-scientifiches de la piantes, apede ence a n picol aprofondiment con curiositèdes linguistiches, etnografiches e de farmacopea popolèra. Dut compagnà da fotografies da marevea de la piantes e di monc de Fascia fates da Alberto Chiocchetti e prejenté con na grafica lejiera e piajegola.

N liber per duc i pascioné de la natura de Fascia!

Autores: Alberto Chiocchetti & Nives Iori en colaborazion con Marco Detomas

An: 2026

Editor: Union di Ladins de Fascia

Cost: €49,00 + speises de spedizion

Union Ladins de Fascia
L Picol Prinz

L’edizion de ‘L Picol Prinz’ te sia verscion ladina fascèna é ades a la leta con traduzion de Stefen Dell’Antonio Monech. L’Union à tout su con gaissa e mingol de emozion l’idea de Stefen de ge l dedichèr a Vigile Iori »Maester, ensegnant, scritor, ator e auter, ma più che dut amich prezious lator de valor e pensier che ge fèsc ben a la vita, a l’ènema e al cher.«

E apontin ajache Vigile l é stat om de scola, l é stat cernù de l dèr l fora adum con la Scola Ladina de Fascia, acioche i studenc posse lejer ence te nosc lengaz chest picol ma prezious libret che porta inant ideèi de pèsc, de amor, del rencurèr la picola robes, de amicizia, de responsabilità, e tel medemo temp recordèr ence l professor che é stat portador de chisc ideèi.

An: 2026

Editor: Union di Ladins de Fascia | Scola Ladina de Fascia

Cost: €18,00 + speises de spedizion

Lijendes ladines dles Dolomites

Lijendes ladines dles Dolomites l é na regoeta de la conties ladines de la Dolomites. Vegn binà ensema passa 50 lejendes che vegn ca da la tradizion orala e che preservea cultura, lengaz e fegures mitologiches de noscia comunità da mont.

Spiric de la natura, creatura magiches, monts e crepes soranaturèi, che se lea ai valores de la vita te la Dolomites e che respeia noscia identità culturèla ladina.

Vigni contia é scrita per ladin dolomitan, ma ampò apede se pel scutèr la contia contèda (tras n qrcode) a ousc, te la varianta ladina del post (per fascian: no demò per cazet, per brach o per moenat, ma ence te la variantes de paisc).

An: 2023

Editor: Union Generela di Ladins dla Dolomites

Con registrazions audio da scutèr su online!

Tal cher de mie cher

La poesia par me l é soraldut
l me rejonar enstes, da ite.

Danilo Dezulian dal Garber da Pera (1930-2005), leader storich del moviment ladin, per egn a cef de l’Union di Ladins de Fascia, l é stat na persona poliedrica animèda da n spirit vif e rich che l stentèa a tegnir da ite. Pensier feruscol e gran cher i lo à portà a se dèr ju con gaissa per sia comunanza a livel politich e sozièl e per chest l vegn da duc recordà. Pec sà perauter che sia forta personalità publica à n alter ego poetich autertant fort e fon. Chel de ge dèr ousc a sia interiorità e de scriver ju sie sentimenc e sie pensieres en poesia l era na esigenza che Danilo sentia fona, che l lo fajea enscinamai levèr fora de net. Te chesta regoeta de poesies e conties l autor aur sie cher e l lascia fora i moc più intimes de sia ènema, l porta dant con forza l gran ben che l ge volea “a soa jent e soa tera”.

Passa 60 titoi, spartii te desvaliva sezions aldò del tema, dèsc n chèder de sia identità ladina e del fon leam con sia tera, na dimenscion che no se limita al teritorie de val ma che é averta al mond, te na concezion de ideèi umanitères e solidaristics.

Coscita, a vint egn da sia departida, l spirit de Danilo dal Garber pel amò reviver e so recort vegnir deretorn, e restèr, te anter sia jent.

Paroles fora de crigna

Paroles fora de crigna, esprescions fora de cors o pech durèdes del ladin fascian che nesc dizionères nota sù vèlch outa a presciapech o malamenter, chiò studièdes e descoretes fora te tesć destiné a la divulgazion, scric per ladin per i ladins, con chela de tor ite dant da dut i medemi locutores enteressé a cognoscer e coltivèr l patrimonie linguistich de sia medema comunità.

Chest liber bina a una e porta inant i éjic de na scomenzadiva envièda via del 2016, per compartir de outa en outa, su la piates de “La Usc di Ladins”, vèlch aspet corious o problematich del lessich ladin-fascian che sutèa fora dal lurier de redazion del Vocabolèr Ladin Fascian (VoLF) che l’Istitut Cultural Ladin aea metù per strèda a peèr via dal 2013.

Ence chest lurier vel esser n contribut a la compilazion del gran vocabolèr ladin fascian (VoLF) en gestazion te l’Istitut Ladin: a chest fin l volum reporta n glossèr de zirca 370 lemes che consent de troèr fora sorì l lech olache chisc i vegn traté.

Autores: Fabio Chiocchetti

Editor: Union di Ladins de Fascia - Union Generela di Ladins dla Dolomites

Recorc en musega

L regoi »Recorc en musega« tol ite diesc cianzons per fascian del maester de musega Pietro Decrestina da Palua, nasciù a Soraga del 1945 e da egn enciasà a Roma.

Cianzons olache l recorda Arturo che passèa sciubian con sie ciaval, la mont de Fuciada, la veia majon de Palua, e ence »Le vace de Paulin« sie père. Anter sia cianties ence doi toc del Canori, con na neva armonisazion, e »Soraga la é bela« con variazions armoniches e na integrazion del test per ge dèr na saor neva e mingol più lurèda fora.

Autor: Pietro Decrestina

An: 2024

Ciantons. Cartolines e proverbies da zacan

N liber fotografich che bina ensema 366 cartolines e 366 proverbies per ladin che ve compagnarà dì per dì, fora per dut l an. Da Fedaa fin ja Moena, «Ciantons» l é n calandèr da desch che ve conta e che ve moscia nesc paijes, noscia atività turistiches e crepes, touc ju soraldut anter i egn Cincanta e Setanta.

Ogne retrat l é compagnà da n test descritif con laite toponimes, istories e recorc de familia, informazion artistiches e storiches. Gran pèrt de la cartolines vegn fora da la colezion de Fiorenzo Secchi Floz con apedejù i proverbies, traslaté per talian, de Simon de Giulio e Otavio Doliana.

Autor: Nicoletta Riz

An: 2024