La poesia par me l é soraldut
l me rejonar enstes, da ite.
Danilo Dezulian dal Garber da Pera (1930-2005), leader storich del moviment ladin, per egn a cef de l’Union di Ladins de Fascia, l é stat na persona poliedrica animèda da n spirit vif e rich che l stentèa a tegnir da ite. Pensier feruscol e gran cher i lo à portà a se dèr ju con gaissa per sia comunanza a livel politich e sozièl e per chest l vegn da duc recordà. Pec sà perauter che sia forta personalità publica à n alter ego poetich autertant fort e fon. Chel de ge dèr ousc a sia interiorità e de scriver ju sie sentimenc e sie pensieres en poesia l era na esigenza che Danilo sentia fona, che l lo fajea enscinamai levèr fora de net. Te chesta regoeta de poesies e conties l autor aur sie cher e l lascia fora i moc più intimes de sia ènema, l porta dant con forza l gran ben che l ge volea “a soa jent e soa tera”.
Passa 60 titoi, spartii te desvaliva sezions aldò del tema, dèsc n chèder de sia identità ladina e del fon leam con sia tera, na dimenscion che no se limita al teritorie de val ma che é averta al mond, te na concezion de ideèi umanitères e solidaristics.
Coscita, a vint egn da sia departida, l spirit de Danilo dal Garber pel amò reviver e so recort vegnir deretorn, e restèr, te anter sia jent.