L bondì ladin no l é più scì bel

La coordenadora de La Usc di Ladins te n retrat fat l an passà. (foto Freddy Planinscheck).

Monica, ne conteste percheche no se sent più la trasmiscion »N bel bondì ladin«?

Del 2025 l é stat 20 egn che l é jit fora duc i dis chest program, ades son doventada responsabola de la redazion de Fascia de »La Usc di Ladins« e no é più tant temp de ge star do a de autre robe, coscita é pissà che podee lasciar su co le trasmiscion radio. Me endespiasc, percheche sé che te duc chisc egn la jent se aea usà via, ge saea bel dadoman me scutar te chesta trasmiscion, e soraldut me endespiasc percheche me sà de aer perdù mingol l contat coi scutadores.

Él jà stat zachei che se à fat sentir a domanar percheche no l é più?

Endana no i me à amò dit nia, ma l era n muie de jent che me dijea che i me scutaa. É ciapà n messaje da Giusy, la femena de Franz Mazzel, per me rengraziar de duc chisc egn de trasmiscion radio e chest me à fat n gran piajer, ence percheche aee scomenzà con Franz che desché patron de Radio Studio Record l ge tegnia che vae fora trasmiscion per ladin. Al scomenz l me à didà n muie a meter ensema chest program perché no saee co far per la part tecnica. Me recorde che l ne aea portà te senta de l'Union a Sèn Jan n microfon con n picol mixer, gio registrae mia ousc e ge manae ite a el che l metea ensema l program.

Chisc programes defat tu i enjignae con l'Union di Ladins, co éla nasciuda l'idea?

Gio lurae a l'Union e me recorde che Danilo Dezulian l dijea che ge vel passar l ladin per radio, che la jent la scouta la radio e l ladin più se l sent e più l resta ite. Sun soa spenta con Lucia e l staff de l'Union aon tacà a pissar a che programes che assane podù far per la radio e l era vegnù fora l'idea de na sort de almanach con le informazion sul sènt del dì, i avenimenc sozedui te chela data ence fora per l mond e mingol de musega de mendranze, no demò ladina, coscita l é nasciù »N bel bondì ladin«. I me à domanà de l far gio che aee jà mingol de esperienza percheche ere jita a lejer contie con i Sedimes. La pruma trasmiscion la é vegnuda fora l prum de mé del 2005, pecià che Danilo l era mencià nience n meis dant e no l à podù la sentir. Da enlouta la é semper jita fora; ti egn ge é jontà autre informazion sui ladins toute fora da libres e sfoes, e valch en colaborazion con autre persone, per n trat l é stat l cianton de la luna con Gladia Debertol, l coment al Vangele de la domenia con don Giuseppe Da Prà, i proverbies con desvalives autres che me à didà, per cerir de far n program che posse dir valch da nef e ge piajer a la jent che scouta.

T'as nominà i Vangeles, donca tu i as traslaté per fascian: éi stac duré o podessei vegnir duré?

Ei, é traslatà i Vangeles de le domenie de duc i trei egn, i é stac lec ju a la radio e canche se podea i é stac duré ence per la messa te valch festa desché l Rengraziament de l'Union, ma percheche i posse vegnir duré te le messe ge volessa che valgugn ge varde do dalvers e che i vegne aproé da la Gejia.

E co la tecnica, do chel prum picol mixer co éla jita inant?

Sion jic inant col sostegn del Comun General che à enjignà i aparac, per n trat aon ciapà na picola sala te Comun de Vich e l é stat Franz e valch tecnich che é vegnù a ne ensegnar, aon emparà a se rangiar e te Comun General jubas l é stat endrezà l studie de registrazion con dut che che servia, gio per solit me enjignae le trasmiscion per 6 o 7 dis e jie su a registrar na outa en setemana. 

Aste fat cont de tante de trasmiscion che t’as fat? E dapò l era ence de autres programes...

No sé tante che n é fat... 365 dis al an per 20 egn, fora che zirca n meis tel temp del covid... fajé voi l cont! Dapò é fat ence n program de cojina na outa en setemana, al scomenz con la colaborazion de desvalives coghi e coghe de Fascia e dapò da soula tolan ju da libres o dal web e ti egn l'Union à fat programes ence coi conseieres Fernando, Lucia e Fabio, per far crescer la produzion per ladin a Radio Studio Record, olache volesse recordar che a far programes per ladin l era ence Annelise e l'à semper fat e la fasc amò dalbon n muie Bianca Rosa. Ti ultimes egn se à jontà ite ence valch joen, desché Nicoletta e Jan che va inant amò ades.

Monica Cigolla jai egn te studie de registrazion del Comun General de Fascia.

Ti egn t'as fat esperienza de radio, stampa, trasmiscion video per televijion e sul web e social: colun él per to cont aldidanché l strument più percacent per l lengaz e colun te sàl più bel far?

Per mie cont i à duc soa emportanza, percheche i pel se oujer a target desvalives: La Usc di Ladins a chi che sà lejer ladin e la permet de jir più a fon sui argomenc, con la radio, la televijion e i social l lengaz ge rua apede ence a chi che no vel meter gran atenzion. A mi me sà bel dut percheche l é robe desvalive, me sà bel l lurier per La Usc percheche se rua semper apede a robe neve e se à l contat con la jent e me sà bel far programes radio percheche canche registre me peisse de aer tedant chi che me scouta. Aldidanché vegn fat semper de più trasmiscion e podcast da dar fora ence travers autres canai, ma la radio l'à amò emportanza percheche n muie i la scouta canche i va con l auto, canche i é a ciasa che i fasc valch mestier, donca ge vel seghitar a far jir fora programes ladins, magari più curc, lijieres e inovatives per ge ruar apede ence ai joegn. Sun chest fae n apel, ajache sé che ence l nef patron de Radio Studio Record, Filippo Debertol, l à semper dit che l ge tegn che vae fora programes per ladin, donca fossa bel che valch joen se mete a la leta per poder n aer semper de neves e enteressanc. Da man mia ades é serà su n capitol lonch, e volesse rengraziar chi che me à permetù de far chesta bela esperienza, soraldut l’Union di Ladins, l Comun General e Radio Studio Record.

Rengrazion Monica per l’intervista e soraldut per dut l lurier che l’à fat e la fasc al ben del lengaz e de la cultura ladina. 

Intervista de Lucia Gross. La Usc di Ladins 4 del 2026

Union Ladins de Fascia