»Tel temp del pien progres, no dovassane desmentièr Sènta Maria Maor«
L é l temp del turism, del devertiment e di social media, ma ge volessa se tor l temp, la responsabilità e l empegn de tegnir su noscia usanzes. »Festes de la Madona n é cinch in dut l an. Trei les é ben desmentièdes patoch, n é amò does che vegn festejèdes: Sènta Maria Maor, ai 15 de aost, e la Conzeta, ai 8 de dezember« coscita pea via Simon de Giulio a scriver de la gran devozion de noscia jent per la Madona de aost.
Seben che se sente se venjer scialdi ‘bon Ferragosto’ te anter de fascegn, aldidanché no dut l é desmentià. Chesta solenità vegn tegnuda su coche se pel te desvalives paijes.
Descheche à despiegà don Mario Bravin endèna la funzion a Gries (ai 15 da sera), la manes, do esser states benedides, les vegnia portèdes a cèsa, secèdes e tegnudes su sun sotcuert: se l bestiam fajea o l era malpossol, i ge metea ite na pizèda de chesta erbes te l’èga, che didèa. Enlouta duta la patrones de cèsa portèa na mana da benedir sun utèr, anchecondì de manes se n veit scialdi de manco e soraldut l é de picoi ciofes de fiores. Zacan l era n fasc de erbes da medejina (camamilia, assent, mèlva, saores, jeneiver…) con vèlch spia de sièla, marzola e fiores da mont desche sangons, arniches, anzièna. Vegnia metù ite ence n ramet de resolé trat su te ort.
Ma viapura chest, l é tant bel veder che vegne portà te gejia ence de picoi ciofes de fiores: se sà che no duc tegn ort, de spies no n vegn Don Mario ensema a chi che à portà i confalons e la sozietà de la bandiera.
La Madona é stata portèda en procescion fora per paisc. col tivà più prest nió e ence de resolees se n veit scialdi de manco. Amedit, la manes pel mudèr ence conforma i tempes.
Descheche scrif Simon de Giulio, la messa la era domesdì via e la Madona vegnia portèda fora per la strèdes de paisc da cater fenc compagnèda sessaben dai confalons. Enstadì ta Gries en procescion n era trei de confalons: chel de Sèn Florian portà da Loris e Sergio Riz, de la Madona de la neif portà da Enrico Marchetti e Mario Ploner e chel più gran, che ge vel almanco 7 omegn a l portèr coche carenea, del Sacro Cher de Gejù portà dal Grop de la Mèscres de Cianacei e Gries. L era ence la Sozietà de la bandiera de Cianacei e Gries, de autra lies chest an no n era.
Aldidanché la Madona vegn loghèda su n cèr bel fornì su e spent da vèlch om de paisc con enlongiajù la femenes en mènies che porta la ciandeiles. I fidei (mascima ghesć!) duc do con n lumin te man: fora per la strèdes de Cianacei, te anter la boteighes enlumenèdes e la sales de lus di hotie, se à binà de autra jent a fèr fotografies e a vardèr encantèda chel che suzede, n moment de devozion sciampà dal temp. De na zopa i se à tacà ite, i é vegnui do fin sun Col de ruìsc tant che la gejia la era tinultima piena e rèsa.
Scrif amò Simon de Giulio, jà aca passa carant’egn: »Per l dì da inché, ai chinesc de aost l é ‘ferragosto’ e bèsta. Duc vèrda de jir a na Messa, più curta che l é possibol, i vèrda de vegnir de retorn più in prescia che l é possibol, per poder meter e ficèr un let te vèlch post, perché l dì da inché, a mez aost, l é un spaent de signores che va a chierir de poder dormir te vèlch post. Ma che volede jir a dir. Sion tel temp del pien progres, e coscita l dì da inché va la roda del mondo. Se vif ben trop più sorì che n’outa, no se à pa tant brea de scinternèr, né de se cruzièr e pissèr per passèr un invern che vegnarà, descheche se cognea fèr n’outa. Via pura, se ai chinesc de aost l dì da inché l é ‘ferra gosto’, se ge tegne pura a se vadagnèr un scioldo; ma nos fascegn no dovassane per chest se desmentièr che ai chinesc de aost l é pa ence Sènta Maria Maor«.
Nicoletta Riz, La Usc 32 del 2025