Lejendes ladines de la Dolomites

Lois Rottonara -ROTT é n artist de la Val Badia che é stat bon de se fèr lèrga tel panoram artistich da anchecondì pontan via da na formazion academica che se enterza e se viventea a do a do tras n dialogh col aldidanché. Sie percors é caraterisà da na tenjion continua anter tradizion e inovazion che l lo à menà a soluzions personèles e fora de anter. ROTT chier do e do neves stimoi e l se à dat ju con desvaliva formes de èrt, desmostran de saer inout co durèr la tecniches, i èrc e i materiai, donca bon de adatèr sie stel a più lengac artistics. La calità espressiva de sia operes é da troèr te na grana produzion de studies, dessegnes, depenc, brons, zimenc, operes de legn, desvaliva resines e zeramica.

L valor de sia enrescida é confermà dal fat che l à tout pèrt a rassegnes artistiches emportantes sibie a livel nazionèl che internazionèl: per n dir su velguna, sie intervent a la 57a Biennale d’Arte, ensema a manifestazions desche “Miami Art Basel” e “Spoleto Arte”. Chesta esperienzes, apede a desmostrèr l recognosciment che l artist à ciapà ti contesć espositives più de nonzech, é states na ocajion de confront e avertura envers i lengac del contemporan. L dialogh con etres protagonisć de la paladina artistica é vegnù confermà ence da la lèrga che ge é stat dedicà te desvaliva publicazions su pitores e zipiadores del Nefcent.

A na pruma veièda ROTT, per sia libertà creativa, per sia doura di colores vives e sia tendenza a na geometrisazion podessa someèr n artist con na vocazion astrata, auter che te sia operes se troa semper referimenc a l’èrt fegurativa. Belimpont te sia produzion troon doi nuclei tematics recorenc, doi archetips touc fora da la lejendes ladines: la femena, mediatora anter l mond del om e chel de la natura e de la magia (raprejentèda desche prinzessa o spirit feminin) e l ciaval che simbolisea l leam con la natura salvèra de la Dolomites. L artist moscia soraldut n enteres fon per Dolasila, mit originarie de la Ladinia, prinzessa veriera forta e carismatica ma ence sensibola e umana e protagonista de la lejenda del ream di Fanes. La fegura feminina interpretèda da ROTT vegn realisèda tras na scompojizion evocativa de la enrescida cubista e la palesa, de gra a la doura del color, calidtèdes caleidoscopiches ritmiches e armoniches biot visives, che dèsc al sojet na resa manco realistica. Rottonara doura n lengaz contemporan per lurèr fora a na vida neva la lejenda dedichèda a chest tem tras na sinergia de color, linea, forma, sperimentazion e simbolism, soluzions che mira a na sintesa visiva potenta e che auza fora la complessità e la modernità de chesta eroina.

L ciaval desche element naratif leà a fil dopie co la fegura de Dolasila e integrà te la forma slongèda adum co la fegura feminina, doventa sojet protagonist te desvaliva operes. Ti mic del Ream di Fanes l raprejenta l prinzipie animèl de ledeza, istint e forza de la vita, che l artist simbolisea tras na sintassa lineara e cromatica de formes semplifichèdes e derompides. Colores forc, vives e libré da sia funzion mimetica dessegna profii che deida a fermèr l ciaval te n moment prezis condensà de energia.  La fegures vegn forassu dal sfon e l color ge dèsc na forza dinamica che somea che les sibie en moviment.  L ciaval vegn proponet dal artist ence en forma plastica col zil de sperimentèr, tras desvalives materiai (desferenta sorts de legn, bron e zeramica), la calitèdes espressives del sojet.

La richeza del repertorie ispirà a la lejendes dolomitiches é ence n omaje del artist a la cultura mitologica de Fascia. Rottonara tol ite ence protagonistes di mic fascegn desche Elba, Soreghina e la Vivèna e coscita l zelebrea la funzion de la fegura de la ela te la lejendes ladines e l auza fora tel grop de scultures dedicà ai prumes doi sojec la forza protetora de la mère – Elba – e la fragilità -  Soreghina – e te la Vivèna la beleza e la dimenscion spirituèla feminina. 

La fona reijes del artist te la cultura ladina se les veit ence te operes interdisciplinères: chèdres de scenes che se refersc a la lejendes dolomitiches e che met adum mit, èrt, musega e spetacol. Soraldut te l’opera sperimentèla, venjidora de desvalives premies, Fanes Poem Musical, Rottonara met ju na narazion mitologica efetiva olache l spazie pitorich doventa teater te na dimenscion a mez anter realtà e fantajia. L dedò no é più n spazie scenich despartì, ma doventa pèrt ativa del medemo sojet. Demò l’intensità de la veièda de la fegures raprejentèdes, che mencia volutamenter de n toch jà che les à demò un eie, mantegn l contat co la realtà ma con apede n sens de mister e de sospenjion de la percezion. L medemo fil rouge troa te la scultura de ROTT la vides espressives per na interpretazion simbolica del mit e de la lejendes. L mencèr de un eie l é na zifra stilistica de l’èrt de Rottonara ence tel tem de la Maternità, declinà dal artist tel legn, tel bron e te la zeramica e da spes l recorda la Madona col Bambin. La operes zipièdes fora somea tor sugestions te la scultura romanich-gotica per sia impostazion verticala e per na sort de astrazion espressiva.

Na pèrt de sia produzion, soraldut chela ispirèda da sia partezipazion a la Milano Fashion Week (manifestazion de livel internazionèl olache l é stat chiamà a dèr sie contribut artistich) recorda l mond de la moda e manichins artistics. Te velguna de chesta ocajions, ROTT é stat compagnà da la fia Susy, sopran e pianista, te na performance de musega. I doi artisć à metù ensema na esperienza multimediala, “immersiva e sinestetica”. Chel dialogh anter depenjer e musega, che te la storia de l’èrt é stat de spes teorich, te chel contest é doventà realtà, concreta e vivuda: na scontrèda anter son e color, anter desvalives lengac e anter generazions. La mostra raprejenta na ocajion per cognoscer l univers creatif de Rottonara, n artist che se mef a do a do anter realtà e vijion, anter fegurazion e interpretazion emotiva, leà fon a sia tera ma avert a la sugestions de la cultura de aldidanché.

Lorenza Florian

Union Ladins de Fascia