Fernando Brunel: IMPRESCIONS
L’opera de Fernando Brunel nasc da n raport fon, da vigni dì con la natura. La Dolomites no é demò l sojet maor de sie depenjer, ma l é l lech de l’esperienza, de la memoria e de l’identità. Vigni paesaje, vigni èlber, vigni majon conta de na storia vivuda e l dèsc de retorn na Ladinia veduda dal daite, con la veièda de chi che cognosc delvers sie lengaz, sia cultura e sia ènema.
Nasciù del 1948, Brunel à studià la Scola d’Èrt de Poza e do col maester Igi Pederiva da Soraga, da chel che l à emparà la pitura en plein air. Depenjer te la natura vel dir esser bogn de fermèr l moment unich de la lum, de la ombries e del mudèr a do a do del paesaje alpin, dajan la sensazion de viver atmosferes autentiches.
Sie depenjer se lea a valgun di prinzipes de la sensiboltà impressionistica – l lurier a l’averta, l’atenzion per la lum naturèla e per l’imprescion del moment – che vegn però luré fora a na vida personèla, a servije de na narazion con reisc fones te la cultura ladina.
I depenc a èga é esprescion sćiantiva de sia poetica: l’èga e l color dèsc l met de fermèr l’intensità de n ziel, la trasparenza de l’aria, l mudèr fora de n bel nia de la nigoles o la lum de l’enrosadira. La operes a elech enveze porta dant n’autra pèrt de la sensiboltà artistica de Brunel: colores vives, colpes de penel lèrc, grosc e subitousc, na pitura materica che dèsc energia, immediatezza e intensità de emozion. La mostra porta dant ence vèlch retrat a tempera e a èga dediché a jent che é do a fèr lurieres tradizionèi, apede a dessegnes a lapisc che é testamonech de la veièda sćiantiva del artist.
L depenjer de Brunel é caraterisà da na forma essenzièla fata de compojizions balanzèdes, colores lumenousc e segnes mesuré. Più che na descrizion de chel che l veit, l artist chier l’essenza del paesaje, lascian che lum e color soscedee emozions, recorc e sensazions. La operes testimonia sia autentizità, la ledeza de sia ènema e sie esser spontan, calitèdes che vegn fora ence da la sort de sojec cernui e da la sinzierità del lengaz pitorich. No l se trata de la enrescida de n efet spetacolèr o monumentèl, ma l dejiderie de raprejentèr la verità scempia de la robes che l artist veit, medièda da sia interpretazion: chel che l eie veit vegn elaborà dal cef, e do la man la lo met su teila…
L univers artistich de Fernando Brunel va sora la pitura fora. Da passa mez secol l é anter i maores militanc e promotores de la cultura ladina. Autor de libres, articoi e trasmiscions, organisador de scomenzadives culturèles, President de la Union di Ladins de Fascia e vizepresident de la Union Generela di Ladins dla Dolomites, l à dedicà sia vita a la tutela del lengaz, de la storia e de l’identità ladina. Chesta partegnuda passa fora e avenea duta sia produzion: dai paesajes a la rafigurazions de la mèscres del Carnascèr fascian, da la faceres de legn al depenjer a la fascèna sun mobilia.
Te sia opera se pel veder ite ence na delicata sensiboltà romantica. Brunel vèrda a n paesaje amò entriech, fat de pré seé a man, veia majons, tobié e troes, no empazà da la industria turistica. Sie chèdres no dèsc aboncont fora n sentiment de encresciujum, ma soscedea la consapevoleza che la tera é ence patrimonie culturèl e memoria coletiva. Tras la pitura Brunel l envia a recordèr l valor de chesta ritajon, sotrissan che l stravardament de l’identità passa ence da la capazità de recognoscer l bel di posć e de la tradizions che l li à mudé.
L’èrt de Fernando Brunel conjobia pitura, memoria e identità. Sia operes no raprejenta demò la Ladinia: les auza fora sia ènema tras na veièda autentica su sia tera e sia cultura.
Nives Iori