Roland Riz, n fascian con reisc da Ciampedel

La sènta da mort del besaf.

L senator Roland Riz l era de naa fasciana, soe reisc le é da Pian de Ciampedel, l sorainom de familia l é de Bous. É abù l’ocajion de l cognoscer, ence se bele demò per pec menuc. L era del 1971, ere envià a la noza de Erica Riz da Ciampedel e Erminio Casari, ló dal hotel Enrosadira de Ciampedel. En chel dì l é stat na recordanza di sudé todesć morc en vera ló dal Ossarie sun Pordoi endrezada da la Crousc Neigra Todescia e i Veteraner de Fascia, anter chisc l era ence i doi frades Rizzi de Pezol, patrogn del hotel Enrosadira. Entorn le doi domesdì via l é ruà Roland Riz, enlouta l era senator a Roma, l é vegnù a ge far i augures a Erica Riz che l era na soa parenta da dalonc. Saon defat che l besaf de Roland, Giuseppe Riz l é nasciù del 1824 a Pian de Ciampedel e l é mort a Maran del 1892. A Maran stajea ence l giaf de Roland, Silvestro (1850-1915) che l fajea l depenjador. L pare enveze, de inom Joseph, l aea studià da avocat, l aea maridà Ida Messner del 1915, i à abù cater fies, anter chisc Roland nasciù del 1927.

Roland Riz (foto: Il T Trentino).

I egn de le revendicazion di ladins de Fascia

I prumes egn del 1970 l era chi de le revendicazion di ladins de Fascia ajache tel prum Statut de autonomia per i ladins te la Provinzia de Trent no l era ite nia de nia. Te chi egn vegnia lurà fora l secondo Statut de autonomia e Roland Riz l fajea part de una de le comiscion a Roma. Enlouta Leo Soraruf de Koluzi l luraa tel ofize di Servijes de le revijion de le delibere di Comuns de la Provinzia de Busan, un di più emportanc ofizies del president Silvius Magnago. La Provinzia de Trent no tolea en conscidrazion le delibere di Comun de Fascia e anter la jent se à levà n gran malcontent, recorde la lege sui comprenjories che volea meter Fascia ensema a Fiem, coscita del 1971 i comuns de Fascia à tout la dezijion de passar con la Provinzia de Busan. Se sà ben che ge volea aer de bogn fii de coleament con Busan e ben segur chisc l li tegnia Leo de Koluzi. En chel dì ju de Pordoi, ensema con Roland Riz, l era Silvius Magnago, l avocat Von Fioreschy, president de la Cambra de Comerz de Busan, l conseier regional Dalsass, dessema a na delegazion de l’Union di Ladins de Fascia. Recorde che ence don Mazzel, enlouta president de l’Union di Ladins de Fascia, l era a una che se no i dajea nia da Trent se passe con Busan.

La memoria del père de Roland.

Ma co éla jita a fenir? Aldò de testimonianze canche l era da aproar l secondo Statut de autonomia a Roma tel parlament, apontin del 1971, l onorevol Flaminio Piccoli che l era secretarie del maor partit, la Democrazia Cristiana, l ge à dit ai senatores e deputac de la SVP a Roma: »O vi dimenticate di Fassa o non daremo l’approvazione allo statuto di autonomia.« L era n recat bel e bon su la pel di fascegn. Da chel l é stat la renunzia de tor ite Fascia, enveze da part de la Volkspartei l é stat proponet tel Consei regional na lege cader de carater costituzional per Fascia da prejentar tel Parlament, lege che pervedea i medemi deric di ladins de la Provinzia de Busan. Lege costituzionala che dapò, con valch mudament, la é stata aproada del 2001, do beleche 30 egn, de gra enlouta al deputat Bepe Detomas.

Emben chest tant ge é stat contà a la delegazion di fascegn con a ciaf Leo de Koluzi dal onorevol Peter Brugger, canche la é jita jun Busan. Donca no l é vera che, coche ge é stat contà i egn do a la jent de Fascia, con n bon ejit mediatich, chi da Busan no volea che Fascia passe de provinzia, i maores esponenc de la Volkspartei i era a una che Fascia la passe con Busan, ma no la é jita coscita. L onorevol Brugger ge à dit ai fascegn che no i é rué tel moment giust, o massa prest o massa tart. I egn del 1970 per l’Union di Ladins de Fascia l é la pruma aisciuda del moviment, do l é nasciù ence l’Union Autonomista Ladina che à portà dant le revendicazion di fascegn.

L recort de Roland Riz, che é vedù a Ciampedel, me à sapù l’ocajion giusta ence per contar che che sé e che che é vivù tel moviment ladin, de chel che fae part dai egn ’70 en ca.  

Fernando Brunel, president de l’Union di Ladins de Fascia

Union Ladins de Fascia