Recorc da n’outa: l ultim moliné

N retrat de Soraga con Piaza Cioch ti egn ’30. Se veit la sia olache anchecondì l’é la Coprativa e vejin ciasa e tobià del molin de Batoi, ló che ades l’é l Comun. (Archif ICL)

Ti tempes passé, a mie recort e a memoria de om, vigni paìsc l’aea si enjignes, machinaries per desferenc lurgeres, enjignes che jìa co la forza de l’aga: molins, sie, fojine e ence i prumes machinaries da tisler o autres. I era loghé enlongia i maores ruves con bona portada de aga o enlongia nosc maor ruf, la Veisc.

Chisc l’é i recorc de chi più de età, per i più joegn chi derturé su é doventé musees. E te noscia val, de grazia a l’opera de l’Istitut Cultural Ladin de Sèn Jan, nasciù del 1975, l’é stat metù en esser, restaurà sacotenc de chisc manufac che se no i fossa jic en nia, destrabonii. Da l’Istitut anchecondì se pel veder coche vegn lurà su la Sia de Penìa, coche vegn molinà tel Molin de Pezol a Pera, la boteiga del Pinter a Moena e te Museo a Sèn Jan l’é modìe de desvalives machinaries da poder veder e se far na idea de coche enscin a acà 60 egn vegnìa lurà. Da pech l’é stat metù a la leta ence la sezion del Segat a Poza sul legn e chela te la Malga a Pera sul formai. Coche dijee, molins, fojine, sie, n’era te duc i paìjes, ma personalmenter mie recorc da bez l’é chi de Soraga, valch recort de chi de Moena, Vich e Poza. Enscin del 1955 enlongia Pont de Veisc a Soraga l’era la fojina de Zerilo Faure co sia ciarbonaa, l se fajea l ciarbon enstes, e la feradoa, ló se jìa a far ferar le vace. L’aea n mecanism co la roda, la vacia leada bel polito co trei grosse cente la vegnìa utada sot sora. Un l’utaa la gran roda con sie manete e n auter l la tegnìa ti corgn. L faure l stajea en pe, l’aea sorì da lurar. Scurtar e netear le ombie e sessaben meter le chiape, l jouf l’aea besegn de esser bon ferà per aer maor forza su la strada, sul floster o sui zopees di pré. Autra fojina co la roda da faure l’era chela de Bepo e Carlo Tamion a Solar de Vich e se no fale l’era chela de Titòl sul ruf de Ruacia a Meida. Autra feradoa l’era chela del Nodèr a Moena, ló se jìa canche Zerilo Faure aea lascià sù sie lurger. Zeche valch feraa ence Dado Pederiva te sia fojina de Teta. Mo feradoe, no co la roda, n’era te duc i paìjes. Da veder anchecondì n’é una a Pardac, una sun Medil e na bela n’é vedù a Doche sunsora la Pli de Fodom, sun Val de Sora no é recorc. Auter mecanism, scempie mo de gran valuta, l’era la sia. I ge dijea “veneziana”, inom tecnich veie e veior. De sie n’era te duc i paìjes. Te Soraga l’era chela de Comun, stata de la veia Regola enscin al 1848: la era ló olache anchecondì l’é la boteiga de la Coprativa. La é stata trata jù del 1967, segat de chi egn dò mie recorc l’é tras stat Piere Zulian rechia, Pieroto de Mascio, auter personaje de Soraga chi egn. Olache anchecondì l’é la Ciasa de Comun, zacan enscin ai egn ’30/’40 l’era l Molin de Batoi, de la familia Runggaldier. Cianci de Batoi, ùltim ritadin de chela familia, l stajea ló vejin da Ciasa da Rocia, ló olache l’era la pistorìa, i forgn di peches de Salin. Ló dal Molin, a mie recort, Cianci l’aea dotrei vace, donca stala e tobià. Vindedò, ló olache passa fora la roa l’era le rode e i pestins del veie Molin de Batoi. Auter Molin l’era a Soraga chel de Carlo de Tista, atif enscin ti egn ’70.

L Molin de Garita

Dò chesta mia curta introduzion, argoment prinzipal de mie scrit l’é l Molin de Garita. Chest molin l’era logà jù olache anchecondì l’é la zona artejanala che apontin l’à peà l’inom de Molin. L Molin de Garita l’é jit inant enscin ti egn ’70, l’era olache anchecondì l’é la majon de Rugero e Clelia Pederiva, la soula ciasa enscin enlouta da l’autra man de la Veisc. L molin l’era servì da na strada che pean demez ló da le “Giare”, pech dalonc da la Ciasa Cantoniera, l traversaa Veisc con n gran pont de legn portà demez da n’agajon del 1953. Ló passae bendeché da bez con mia giava Agnola da la Riza che pech dalonc dal Molin l’aea n ciamp e n pra. Enscin a l’autra gran agajon del 1966 l’era da veder i gregn ciaves de pont da dute doi le part: gregn traves de larsc encrojé a arcia coche l’era usanza de far enscin enlouta. Sessaben l Comun à provedù a endrezar n auter pont de servije a duc i pré de Molin, più davejin al paìsc catercent metres l’é chel che l’é anchecondì ló vejin a l’Hotel Molinella. E ti egn 70 l’é stat frabicà la pruma ciasa de Giovani de Palua, rechia. La strada veia la passaa dedant al molin e la se conjobiaa con chela strada da ciares che vegnìa ite da Riva, da Soraga Auta, e ló la jìa inant envers Poza enlongia la man cencia de Veisc, anter i pré e l bosch de comun. L molin l’era logà jù n centené de varesc dalonc da la Veisc. L’era servì da la roa che pea demez n 300 varesc più en ite, envers Sèn Jan. Ló l’era na pruma schiesoa (inom ladin che l vegn dal latin exclusoria) e n’autra schiesoa la era sul cianton de la majon, olache sun duta la part envers domesdì l’era le trei gran rode.

N veie molin a aga con soe rode: chest l’era l Molin de Piel, a Pera, sul Ruf de Soal, de proprietà de Battista Bernard (Foto archif ICL)

L van de servije de le 3 rode no l’era lonch, sora le rode l’era n gran cuertel. L’aga de roa la fajea amò n centené de varesc dant de se trar endò te Veisc. Duta la ciasa, tel stel n muie scempie, la era de mur de sas, a trac ence smaltada jù. Entrada dedant, se ruaa de fata te molin, olache l’era i rei pestins e duta la massarìa aldò. Sessaben a verjer l’usc se vegnìa ciapé da chel bon tof de farina da pech majenada. Autre doi fenestrole le dajea sia lum su dut l molin. Tinsom molin na sćiala de legn de servije con n auter uscel per jir forin schiasoa e vindedò de fora l’era l chegadoi, sessaben de legn. Da chesta sciala peaa demez na gran banconada olache su le part de la levada del soreie l’era l cartier. Trei majon, na ciasa da fech, te mez la cambra e sul cianton più a soreie dadoman l’era la stua. Nia de auter, dut fat de legn; de sas l’era demò i mures dintorn, te n stel scempie che l fajessa da scola ai architec de anchecondì. Che bel che l’era chel molin, che recorc! Se stajea ló ore e ore con Piere... dut content, l’aea semper valch de enteressant, tant da contar che da me mosciar. E chela bona saor chel tof de farina se se l portaa dò ence a ciasa. L’era n personaje chel Piere, te chi egn ’60 l molinaa amò, i ge portaa amò sac, no demò da chi da Soraga, mo da Vich e da Poza: lo no molinaa più nesciugn. A part chi de Pezol, ma nesciugn de atives, coche l contaa... E besegna contar de Piere l moliné, na personalità se pel dir, dut un con sie molin. Piere Pederiva de Garita l’era solarin, l’aea rità l molin, sie fra Giochelin l stajea a Barbida son sia familia, l’aea maridà Chiara Brunel de Pierin, la sor Eta l’à maridà Edoardo de Teta Faure. Donca a Piere ge é jit l molin e coche me à ence contà Pierina, sia neza, con el stajea na ameda Giulia, morta segur ite per i egn del ’30. Mo coche più che n’outa me à contà mia mare rechia, e dò acà n pec de dis sia neza Dolores de Teta maridada a Cianacei, da joen, canche 1 jìa a scola, Piere l'era I prum de la clasc e l à podù jir a studiar te la Scola Magistrala de Rorei, na scola per ensegnanc, fojina de generazion de maestres e professores de nosce scole, chele de enlouta. Mo coche i me a conta, de studiar Piere no l n'aea gran voa, inteligenza ben, ge piajea de più jir a ostarie, a jiar a le carte e coscita i sie de ciasa i à cognù ge paar jù le debite che col jech l lasciaa stroz, chiò e ló.

Aboncont, diplom de maester no l n à peà. Vegnù deretorn no ge é restà auter che far l moliné, con chesta sia ameda Giulia. Piere l'era n comediant de natura, l saea adiment le maor opere de Dante, de Goethe, Omero, di autores veneziegn, Goldoni, comedie, dic e vic de vigni sort. E sessaben ge piajea l vin che per el l'aea inom "Pullo" o l dijea ence n "Sas", dit veie e veior. Canche te paisc i aea debesegn de meter ju valch da dir sù per na noza, n maridoz, n cedean o auter, i se ujea a Piere de Garita che te cater e cater ot 1 ge l'enjignaa. Autra sia gran pascion l'era i retrac, fotografie de vigni familia, de jent, duc chi che I cognoscea, no demò de Soraga, ma ence de Fascia entria, l'era sia gran pascion... Canche se jia a l troar, l ne li mosciaa, l contaa de duc, l cognoscea duc i retrac de fin 1800 canche vegnia amò usà le lastre. Sia colezion coche dut stolz I contaa la era de presciapech 27.000 retrac. Te chi doi pulc de stua, te chel cassabanch de cambra, sun chi parees l'era, se pel dir, duta la istoria de nesc paijes. No demò, ma Piere l'aea ence duc i retrac ofiziai de la familia imperiala d'Austria, i Asburgh, Franz Josef, Sissi, duc i arziduches, Rudolf I prinz ereditarie. L ne li mosciaa con pazienza e l contaa sù dut un per un, l saea de duc vita, mort e miracoi. L’aea na sort de venerazion per Franz Josef: “Gott, Kaiser, Vaterland” l dijea. L’era dut. L me contaa che l’aea n pecont che da Viena ite l ge li menaa, con sie stempel, datazion, dut aldò de l’ofizialità Imperiala. Te cianton de stua l Crist - l Sacro Cher de Gejù - Maria e vejin l’Imperador. Auter cader ló enlongia l’era chel con scrit l’In ofizial de l’Imper, scrit te duc i lengac ofiziai: latin, todesch, unghereis, ceco, talian, serbo croat, sloven e rumeno. L li saea ciantar sù duc adiment. L’era dalbon n personaje chel Piere. Chest cader, encornijà con da l’autra man l retrat de l’Imperador, l lo tolea cà vigni an ai 18 de aost, la dì che del 1830 l’era nasciù Franz Josef. I festejaa a la grana chel cedean, i jìa da n’ostarìa a l’autra, dedant chel cader, me recorde Cianci de Batoi co la vidola e Giovani da l’Ones da Vich co l’orghen da mantech, vindedò i Veteraneres... L’ùltima outa, te mie recort de l’aost del 1966, en chi dis l’era stat na pìcola agajon e l’era vegnù jù la neif enscin te paisc, le ae le era dute jabas per l peis de la neif. L'era stat besegn de librar fora l ruf dal Sester da la mauta jita sorafora ló da Pont de le Giare.

Chesta picola prociscion la é amò dedant ai eies, descheche se fossa sozedù l'auter dì. Enscin a canche, te l'aisciuda del 1971, dut l Molin à ardù ju, le jit dut al "fech Eterno" coche Piere de Garita l contaa... Te molin, Piere no l'aea lum, soa soula lum l'era le ciandeile, i lumins a petrolie e, zeche che l'à combinà, no l'à destudà dant de se endromezar, l'à peà fech l piumac dut de bona piuma de gialina. Piere l'à fat en temp a sutar fora de fenestra, a se salvar, la fenestra no la era a l'auta dal pra vindedò majon. Te chel molin vegnia empea fech, vegnìa empeà ciandeile e lumins, aldò del besegn, vegnia usà la schiesoa e fat jir le rode e i pestins co la forza de l'aga, de la natura, a cost nia.... Te pece ore dut l'é ardù ju, la vita de Piere é mudada, mo sia bona luna, sie matade, che che l contaa 1 le à mantegnude enscin a chel oril del 1981 canche, coche l dijea, "me n jiré enlongia Franz Josef, 1 Kaiser", sie idol, en joentù e per duta la vita.

Di sie retrac dut l'é brujà jù. É cerì n retrat del Molin de Garita, ma no n'é troà. De chel molin l'é amò n mie depent, fat te l'aisciuda del 1966, mie prum depent fat a l'averta "en plein air" coche dijea i imprescionisé franzousc. Se zachei aessa amò retrac del Molin de Garita, ve envion de cher a i portar, a mi o te la redazion de La Usc di Ladins a Sen Jan.

Fernando Brunel de la Riza, La Usc di Ladins 32 del 2017