Canche i fajea i »Mac de l’Oliva«

La granares dal’orí vin Val Badia

Apede a la usanzes da Pèsca cognosciudes daperdut che revèrda i eves, n’autra tradizion de chest temp, avisa de la Domenia de l’Oliva, l é chela de enjignèr na sort de picoi èlbres, con rames da foa e vèlch outa ence con fiores e fornii su con vetes da color. Simboi leé al benvegnù che aldò del Vangele la jent ge aea sport a Gejù che ruèa ite en trionf a Gerusalem.

Tel cors del temp e ti lesc desferenc, al post di rames de la palmes, pianta del Medie Orient e no de nosc raion ma restèda tel inom talian de chesta domenia, l é stat tout chi del olif, e chiò ence de jeneiver, salecia o autra piantes. Rames che vegnia e vegn benedii apontin te la Domenia de l’Oliva e dapò porté, apede che te vigni cèsa, ence ti ciampes per se preèr la protezion del Segnoredie.

Zaolà chisc picoi èlbres à ence na parbuda dassen bela, bèsta pissèr ai »Palmbuschen« (cescogn de palmes) del raion todesch o la »granares d’orì« de la Val Badia.

Te Fascia enveze i fajea i »mac de l’Oliva«, na tradizion oramai deldut perduda fora, de chela che no é troà documentazion scrita o retrac e che se stenta a troèr ence te la memoria de la jent de età.

La testimonianza de Fabio Pescol Badia...

Acà passa 20 egn, del 2002, a me contèr l era stat Fabio Pescol Badia, che l é mort l an do, de 65 egn. Su La Usc di Ladins nr 12 del 2002 scrivee: »Te Fascia no l’é amò perdù fora deldut la tradizion de benedir te chesta festa, apede a l’olif, ence i mac de l’Oliva. Chisc i é fac con n ram de nora o na vischia grana, presciapech tant che n om, che vegn sramà ju per doi terc te la part bassa. Ló che ciuta fora i rames vegn leà su con strope ramec de jeneiver: n lurier fat con art che col grisc de le nore, l vert del jeneiver e l rossic de le strope taade ju per mez, fasc vegnir fora n pìcol alber regolà da festa.

Chi mingol più de età se recorda amò canche a Sèn Jan l’era tanche n bosch de chisc mac, che dò esser stac benedii ensema con l’olif la domenia dant Pasca i vegnìa porté a ciasa e canche l’era temp de tacar a jir te ciamp i vegnìa empianté te mez ciamp. Chiò i jìa te ogne cianton a trar l’aga sènta e dir l paternoster e da Sèn March o da le rogazion se jìa en procescion e i vegnìa amò benedii. L’é na tradizion che fona soe reisc amò ti tempes che cassù olif no n’era, e nesc veies da l’Oliva se preaa la protezion del Segnoredio co le piante che i troaa chiò entorn, apede ruf o tel bosch. Te la Val de Sora somea che la tradizion di mac de l’Oliva s’aesse perdù fora: chiò ence i più veies recorda de aer semper portà te ciamp n ram de olif [...] a Vich l’é ben vint egn che no se n veit più, ma a Poza amò chisc ultimes egn l è stat benedì valch maz de l’Oliva fat da Fabio Pescol Badia, e no l é passà tant de temp da canche n’era amò n muie che i li fajea o compraa.«

...e chela de Renato Soraruf da la Checa

L articol del 2002 jia inant coscita: »Zachei se recorda che da bec, amò de firé, i jìa fora per le ciase del paìsc a veder chi che volea se prenotar i mac. Dapò i jìa a se tor i rames, l jeneiver e le strope: cheste le cognea restar te stala valch dì a se desgiaciar e se smolejinar, dapò le vegnìa taade fora per mez e durade a lear su l jeneiver. La Domenia de l’Oliva chisc bec jìa a messa ciareé de mac, che dò la benediscion i vegnìa dac fora a chi che li aea prenoté.«

L é apontin chel che me à dit chisc dis passé ence Renato Soraruf da la Checa, l soul de chi che é domanà fora che se recorda de canche da bec i jia fora per la cèses a domanèr chi che volea se pronotèr chisc mac, e dapò i jia da la sia ite apede ruf a se chierir la vischies de frascen e i vardèa de troèr de bie bachec drec e auc entorn i doi metres. L me à dit che i era n muie più scempies che la granares d’orì de la Val Badia, bele n mazet de rames leé con na stropa, ma l era ampò n lurier a i fèr, e per chest i fajea demò chi che ge vegnia prenotà e comprà ju. »La Domenia de l’Oliva via Sèn Jan n era n bosch de chisc mac – l à dit –n era de chi che se n prenotaa ence 14 o 15. Se sà, enlauta de ciampes i n aea n muie... anchecondì no n é più. Chisc mac i li metea te mez ciamp do aer arà, dapò i jia a benedir ti 3 ciantogn con l’aga sènta e i lasciaa fora l 4° cianton, da olache l malan aessa cognù se n sciampar demez.«

N devalpai a chi che amò ne conta per no lasciar morir fora l recort de noscia tradizions.

Lucia Gross, La Usc di Ladins 12/2026

Union Ladins de Fascia