L valor de la enrescida linguistica

Esonimes ladins noté su te n codejel de Tita Cassan (za. 1890), ades tel fondo De Rossi.

Ti ultimes meisc l é vegnù fora doi articoi scientifics zis enteressanc che é ocajion de reflescion su l’emportanza de la enrescida linguistica per n lengaz de mendranza, mascima per l fascian. L se trata de doi scric de Fabio Chiocchetti dal titol Theodor Gartner e Hugo de Rossi, 13 nov. 1912. Sulla genesi del Ladinisches Wörterbuch: gli anni della prima “Aisciuda ladina” vegnù fora te “Ladinia XLIX”, e Esonimi ladini. Osservazioni preliminari su un manoscritto inedito di Hugo de Rossi (ca. 1910) da troèr te “Scripta Ladinia Brixinensia VII”, publicazion en onor de Lois Craffonara.

Duc e doi i articoi analisea documenc inedic che vegn fora dal Archivie privat de Hugo De Rossi (1875-1940) che é da troèr tel lascit originèl te cèsa di discendenc e, dal 2018, ence te na copia en format digitèl te Biblioteca del Istitut Cultural Ladin “majon di fascegn”. Ma che se troel ghenao laite? Na picola enciclopedia sul fascian vegnissa da dir: regoetes de dic e paroles, de usanzes, tradizions, conties e lejendes, proverbies, rezetes, documenc personèi, letres, regoetes de manoscric de etres autores, enscinamai n sboz de gramatica. N melaur da descorir e portèr a la lum. Fèsc na gran marevea pissèr a coche na persona soula, che no vivea de stabol te Fascia, sie stata bona de meter ensema na tèl regoeta, te n temp olache no l era computeres o fotocopiadores, dut vegnia scrit e registrà a man, la informazions vegnia toutes su a ousc o per posta, e i contac sessaben i no era sorii e spedienc desche aldidanché. Na gaissa grana e granenta e na fona dedizion cogn aer moet De Rossi a dedichèr na vita entria al ladin, enceben la dramatica esperienza de la pruma vera canche l aea perdù l brac dret e l aea cognù emparèr a scriver co la cencia.

La medema gaissa che à spent ence Theodor Gartner (1843-1925), glotologh e professor de filologia romanza a l’Università de Dispruch, a portèr inant na vita entria sia enrescides sul lengaz retoromanz e su la musega popolèra, tras de persona, desche che scrif el enstes te l’introduzion a Viaggi ladini (1882): “Quasi tutte le mie cognizioni dei dialetti ladini me le sono acquistate sopra il luogo e dalla bocca del popolo”. Gartner l met ence a la leta di inteletuèi ladins sia competenzes tras consees e osservazions sui lurieres che ic ge manèa ite, “Stets zu Diensten bereits” l scrif a De Rossi. Belimpont tel articol Theodor Gartner e Hugo de Rossi, 13 nov. 1912, Chiocchetti analisea la letra de responeta de Gartner a De Rossi, do che chest ge aea manà ite n prum sboz de sie Ladinisches Wörterbuch, l dizionarie brach-todesch a chel che l era do a lurèr (dat fora dal Istitut Ladin del 1999), acioche l lo revijionasse. L professor fèsc sie comenc su apresciapech 40 paroles, l domana deschiarimenc sul segnificat, su la doura o ence su la dreta schertura, e amò apede l lo conseea su la traduzion todescia. Tel articol de Chiocchetti se pel lejer aprofondimenc su paroles cognosciudes o manco, sche per ejempie ‘alis’, ‘aujia’, ‘badauchia’, ma ence ‘aa’, ‘badil’, ‘baucar’, ‘boir’; chesta ultimes é paroles che, sche duc, sà amò ben aldidanché, ma fazile no te duta sia semantica e sie aspec etnografics. A lejer l articol, vegn da se domanèr: se chisc doi inteletuèi no se aessa dat tant de revel ju co la enrescida sul lengaz, tant fossel jit perdù aldidanché, tanta de paroles, de segnificac, de usanzes? E se i no vegnissa endò trac ca tras l’enrescida?

Medemo per l second scrit de Chiocchetti, Esonimi ladini. Osservazioni preliminari su un manoscritto inedito di Hugo de Rossi (ca. 1910), che ponta via da n manoscrit autograf del Archivie De Rossi dal titol Ortsname, olache se troa na lingia de toponimes con sia traduzion todescia apedeju. Su 49 toponimes, demò 10 se referesc a posć te Fascia, i etres é duc esonimes, donca inomes de lesc fora de val. Se n troa de chi cognosciui desche ‘Pardac’, ‘Trent’, ‘Neva’, ampò i più interessanc é chi col inom fascian che anchecondì vegn durà amò da pecia jent o che é jit fora deldut, percheche a so post vegn durà l inom talian o todesch: chi él che sà amò che ‘Val San Nicolò’ no é demò l inom – modern – de la mont de Poza, ma ence l inom de la pruma pèrt de la Val d’èga? Che ‘Fedom’ vegnia dit per fascian ence ‘Vinarlonch’ o ‘Vinarlench’? Che ‘Funéis’ e ‘Aòra’ é i inomes fascegn veies per ‘Funes’ e ‘Ora’?

Amò apede Chiocchetti se ferma ence a fèr conscidrazions sui toponimes più cognosciui: vegn analisà per ej. se etimologicamenter sie più dret dir ‘Gherdena’ o ‘Gardena’, ‘Fedom’ o ‘Fodom’, ‘Renon’ o ‘Retenon’, ‘Juian’, ‘Juan’ o ‘Zian’? Domanes che segur è amò de atualità ence aldidanché. Amò più curious l é l raport etimologich anter toponimes de val con toponimes fora de val a desmostrazion de n passà veior linguisticamenter unitèr del raion: l é l caso per ej. de ‘Fie’ (tod. Völs, it. Fié allo Sciliar) che troa n corespondent te Fascia te ‘Ri’ dai Fié’ e te ‘Ischie de Sofié’ tel teritorie de Moena; medemo per ‘Sousc’ (tod. Seis, it. Siusi) e sie leam con l toponim moenat Le Soic e sie derivac. Relazions senestres da entivèr a na pruma veièda, ma ilustratives de l’orografia di lesc e de l’evoluzion del lengaz cò se à enrescì do.

La enrescida su la paroles é donca, sot desvalives aspec, ence archeologia del lengaz: a trèr demez l polver soravia se se arvejina al chiont, a la niciola daite, e se pel ruèr a entener la rejon de n inom; e endèna chest viac de zeruch te la stratificazion di inomes, se descour la storia, la usanzes e la tradizions de n popol. La enrescida linguistica dèsc l met de conscidrèr n lengaz te na prospettiva più lèria: te sia storia, te sie leames con la cultura e l teritorie, ti prozesc de evoluzion e ti contac con etres idiomes e comunanzes. Na tèl veièda deida chi che rejona no demò a aer maor coscienza de sie lengaz, ma ence a re-descorir paroles e conzec jic fora e no più en doura che pel esser de utol a mantegnir l lengaz più autentich, ence tel ciamp de la neva terminologia.

Nives de Berghin, La Usc 6 del 2026

Union Ladins de Fascia