Invern, temp de mantie e manteles
La mantela te la istoria
La mantela se la cognoscea te l’Europa jà del Temp del Medieeve, soraldut cheles con na capuza; ti centenees de egn la é scialdi vegnuda indò descorida da la moda, ence da “l’haut couture”. La troon de moda ence del 19eisem secul (1800), canche i fascegn metea amò l guant da zacan festa e vea, ajache auter guant nun n’era.
La gejia ence l’à tout cà chest toch de vestimenta per ic e eles de gejia e amò anchecondì se les veit de ogne color, forma e drap.
La mantela ence la é stata trop durèda per l guant di melitares ence in forma de mantel da la pievia. Dai òmin te la Scozia regolé con sie guant scozeisc a chela beles che se veit ti musees imperièi states de imperatores e ré a chela del cont Dracula, per in dir una, duc aon na idea de na mantela, ma fosc mai assède pissà che l’é n toch de vestimenta sorì, ciaut, poliedrich, che no va mai jù de moda e che podede meter se vegnide grosc o sotii, canche mai. La mantela amò apede la é unisex!
L valif model pel esser fat de seida per n guant da sera, de lèna a maia da portèr co la braes e de drap o de loden per n guant da zacan o n diendl te la sajon freida.
Ence i peruviegn e soraldut te la Andes, i Andins i usa amò trop chesta manteles, n’é de lènges e de curtes e gé n’é una de lèna de alpaca, bona bona ciauda dassen. L bel l’é che sotite podede meter chel che volede!
Mantela curtes e mantela lènges
L lengaz ingleis e ence chel ladin fèsc na desferenzia: se la mantela la é curta i ingleisc i ge disc “cape”, che la sibie co la capuza o no, co la mègnes o no, mamac! Se la é lèngia fin jai piesc o adertura la cour i piesc, i ge disc “cloak”, percheche coche disc jà la parola, la ve cour duta/dut.
Per fascian ge dijon “mantel” a chela lèngia e “mantela” a chela più curta; n mantel per fascian dapodó l’é ence n paletò bon sorì lèrch, no taà in forma dò la formes del corp.
Rosa Mazzel portèa semper n mantel lènch fin jai piesc.
La mantela fascèna e l guant da zacan
La fascènes a jir con sie bel guant te la sajon più freida les se èa injignà sciai e manteles da se trèr soraite (me racomane no durà n colet de na mondura da ski!) un corpetin, n colet lèrch o l “spenserle da fascèna” (l fianel o sveter coche ence l vegn dit).
Les era desvalives, con doi bujes che vegn fora la mans, zenza mègnes e la capuza o ence zenza. Les èa n pìcol col e dapodò n gran ciolet o n boton a ciolèr bon fis. La manteles te Fascia les era o curtes fin jai jeneies o ence lènges, desche l camejot, fin a la noseta del pé. Les era neigres o bruna scures e nia fedrèdes, ma bona ciaudes. A Cianacei l’era Kati jun Chieva, la mère de Rina, fémena de Carleto sartor e Rosa Mazzel da Gries, la sor de don Mazzel, che d’invern les jia festa e vea con na tèl mantela. L’era na gran fémena e donca la podea se mever benon te na mantela!
Na bona neva per duta cheles che d’invern padesc l freit e/o no pel ite te corpetin!
Vestizion da ela a la fascèna con mantela
Tirave ite n fianel de lèna liabel (nia ciameija!), dapodó l camejot e dapodó se no podede più ite te corpetin o putacajo no l’assède, meteve l colet lèrch, l spénserle da fascèna o na bona maia, neigra, bruna o café de lèna bela ciauda ence jissa benon.
Soraite ve metede la mantela neigra de loden o de drap. La èssa da esser scempia per jir col guant, zenza pelic o corees o slumenaries o pailletes, noe.
La bona neva? L’é che la mantela se pel amò la ciapèr, la podede ve la fèr fèr da na sartora, o la comprèr te boteiga. La troède de Loden o drap de bona lèna te ogne bona boteiga de guants Tirol, ve la podede ence fèr coi feres a maia, se siede bones; L’important l’é che la no sibie massa moderna, massa da corees e pelic, la cogn esser de un color demò, noe, scempia e NO fedrèda, percheche l contat co la lèna tegn più ciaut, senó col guant no la va!
L’alternativa a la mantela da fascèna: i sciai de tibet
Se la mantela no ve sà bela o no podede ve la comprèr, podede durèr un bel scial gran, lench e lerch de lèna neigher o brun scur. (vedi foto)
N scial bianch a corir l “busc” per se parèr dal freit.
N’era zacan de chi recamé, n’era de chi de bona lèna pesoca neigra da paneles, i ge dijea i sciai de tibet. Se un veie no l’ède, podede jir te ogne boteiga moderna de guant o maies via per d’invern e domanèr de n scial (una mantellina, uno scialle) neigher desche chest sun la foto che aboncont no l’é pa veie! Segur in troède un!
Col guant a la nazionale o a l’antica
Chela pera cosses che cogn portèr un colet che se sera con un boton demò, cheles dassen a jir a l’antica les à freit, imben la soula roba che posse ve conseèr apede a manteles o sciai de tibet neigres, ence per voautres, l’é chela de ve meter n pìcol scial de lèna o n fazolet a curir l “busc” coche é fat chiò con Ingrid. Bon Carnascèr a duc e no ciapà pa freit!
ClaudiaConta, Te armer de la Conta