De lèna contra l freit

I gramièi pel esser da fiores, da risses o che fèsc doi colores.

L’invern l’é invern ence per l guant da zacan e i gramièi d’invern i se tramuda da seida in lèna.

Sessaben la seida la é bela, la é da festes, ma la lèna la é ciauda e la dèsc chel bon sentir da d’invern che fèsc bon ciaut al cher ence te na ocajion desche chela da inché, en Sènt’Ugèna, la patrona de la Val.

I gramièi de laneta, de mesalèna o de lèna e seida, i pel esser da fiores, i pel esser da risses e i pel esser de chi che fèsc doi colores.

Chisc gramièi i vegn porté col guant a la fascèna te duta la val, da Penìa a Soraga. Se l’é gramièi pissé per n camejot, per na dì de festa, la cordeles les sarà de seida, se inveze l’é n gramièl pissà per la mesa festa la cordeles é fates de la valiva laneta di gramièi.

De lèna col guant a la nazionale/a l’antica

Col guant a l’antica se met semper un gramièl de lèna o de laneta o senó n gramièl de bechet bianch. Chest percheche timpruma de chi tempes canche l guant a l’antica l’era “en vogue” (segur da la metà del 1700 ai prumes del 1800) la seida da fèr gramièi la era massa cèra e per n trat la era ence proibida per la popolazion bachèna.

L guant a l’antica che sion usé a veder l’é chel del Grop da folclor, chel col gramièl da reses, da fiores de ogne sort, aboncont vèlch outa ence massa granes!

Tantocant l guant a l’antica no l’é demò “chel del Grop da folclor”. Nesciun guant l’é na mondura bele valiva per duc. Enceben che i components di gropes cogne vardèr de esser mìngol valives anter de ic, i guants, se i podessa dir la sia, i fossa più creatives, più desvalives un da l’auter.

I gramièi de laneta che sion più usé a veder l’é chi del Grop da folclor, col fon chièr e gregn fiores.

Per ejempie l gramièl “panna-beige” de laneta con fiores checegn o resa l’é n “classich” che a la dir duta metea zacan soraldut la jones. Con chest guant pel passenèr ence de etres gramièi de lèna o lèna e seida, dal fon più fosch. A tropes, soraldut ju per la Val, ge saea bel ence chi gramièi de lèna da risses.

E la cordeles?

Se siede da Dèlba o Penìa, arede na veta spinèda (na veta da gramièl) tachèda te centurel del gramièl e ciolarede la cordela soravìa desche na centa. Te dut l rest de la val, inveze la cordeles les é tachèdes tel gramièl e les é de seida ence per l gramièl de lèna!

Recordave cara fascènes che ence a jir col guant la sajons les muda e no se va regolèdes da la Madona de aost desche da la Conzeta. L’é l guant da d’invern, chel da d’istà, chel da granfesta, da jona, da vegiata, da sposa, da mesafesta e.c.i. e amò trop de auter… e la Conta la ve contassa amò trop, ma nia ve la ve contarà, de chel che la ve à jà contà.

Stajé ben e bona sègra de Sent’Ugèna, patrona de Fascia.

ClaudiaConta, Te armer de la Conta