“Chi da la Falda”

“Un om zenza gramièl, l‘é mez nut”, se dijea zacan. Chest percheche zacan la massarìa da tessot la era pecia per ic e per eles, e col gramièl ic i sconea ence vèlch “vergogna”... i dijea. Ence te Fascia zacan ic se tirèa ite l gramièl brun a lurèr e a stèr dintornvìa paìsc; l‘é stat un trat, ma aldidanché sin veit indò de beloc col gramièl brun.

L‘à indò tacà a vegnir durà dai conscric e ence da la conscrites, sebenche sibie n gramièl da el e cogne dir che ence chi tousc da la paic i se lo porta, coche carenea. “Chi da la falda” i canalins ge dijea ai fascegn, percheche i portèa chest gramièl brun desche duc i tiroleisc, con n spiz utà in su. L spiz vegnìa utà in su per soridanza, per bel, ma ence percheche coscita se podea meter ite vèlch aló, te ciamp per ejempie la semenzes.

L sciurz

I todesc i ge disc “sciurz” che anticamenter volea dir “kurz”, curt per bon ladin. Per fascian l “sciurz” l’é n picol gramièl da fémena desche chi da se trèr dintorn a lavèr jù che zacan les se tachèa amó soravia l gramièl per tegnir cont. Aboncont l sciurz l’é vèlch che à da salvèr l guant sotite, percheche l no se mocigne, e l’era vèlch che portèa demó i bachegn, ajache i nóbui no aea debesegn de n gramièl, ic i no lurèa. Fin a la metà del 1800 l gramièl da om l’era bianch, de lin e più lench, dapodò intorn la fin del secol i bachegn à tacà a ge voler n gran ben al bombèsc, che l’era ence più sorì da portèr e soprescèr e tegnir net. L’antich gramièl de lin bianch te Fascia l’é restà tel guant da gucer, tel guant da ost e te chel da caneveres. L’é usanza decorèr con recames l barel (l toch che cour l piet) chel che per todesch i ge disc “Baferl” con ègua tiroleises, l’inom, dic da grignèr o bele fiores. Chi più bìe i é recamé a man, ma sessaben che se ge met de più che a i comprèr jà recamé.

A la fiera de Stegona

A la fiera de Stegona, la più gran fiera del Tirol, i mòches che à n stont i me contèa che i ghesć taliegn i se porta a cèsa apede a de bon ardel, smauz o de etres recorc dal Tirol bendeché ence n gramièl brun. Chel che l’é curgious l’é che enceben che in sibie de chi scric per talian, maormenter ge sà bel se comprèr n gramièl brun con na scrita todescia, me dijea n mòch via la fiera de Stegona. Chest vel dir che l forest aprijia nesc lengac da chiò intorn e l gramièl l ge sà bel originèl.

Via Stegona i mòches me dijea che i se fèsc zeche sgrignacèdes canche i ghesć taliegn i ge domana ampò de ge traslatèr l dit recamà sul barel del gramièl che i compra desche souvenir…

Da olà vegnel e perché pa él brun?

Chi che creit che l gramièl brun sibie vèlch de nosc, vèlch de Tiroleis, i se fala pa de trop! L gramièl brun l’é de usanza ence te la Svizra franzousa e i storics i disc che fazilmenter sia reijes les troon te la Stiria. (Steiermark-Austria) Dut bie posć olache i fascegn trop i emigrèa per jir a sonèr e depenjer. L gramièl brun l’é brun percheche zacan l’era n color sorì e no trop cèr da intenjer. Se durèa indigo e te n prozediment che metea dotrei dis olache se durèa ence 15 litres de pisc e 110 grames de sèl de mèr... l gramièl bel smoà ite e lavà fora, metù a sièr l vegnìa brun!

ClaudiaConta, Te armer de la Conta