N senator sui schi strenc

L é con gran piajer che, de gra a l’Union di Ladins de Fascia e al Grop Ladin da Moena, podon ge sporjer a nesc letores cheste bele piate che Bepin Davarda da Cianacei, clasc 1942 e senator de la Marcialonga, l à scrot ju per ladin e per talian. Piates olache, con stil gustegol e ironich, l autor ne compagna travers beleche mez secol de storia, da canche per la pruma outa l se à metù sot i pie i schi strenc a canche, do aer compì i 70 egn, l à dezidù de lasciar che la gran competizion de paslonch reste demò anter si recorc più bie.

E apontin chisc recorc, che é stac publiché en part ence su “La Usc di Ladins” chest meis de jené, en ocajion de la Marcialonga numer 50, podon ades i lejer te chest belot codejel.

Per chest no ne resta che ge dir n devalpai de cher a Bepin Davarda, e ge augurar che l posse jir amò spedient per n muie de egn sun nesc troes, coi schi strenc su la neif, a pe su la tera batuda o col auto sul peton, ma semper con so spirit feruscol e valch outa mingol pizochent, con legreza e serenità. Paroles dantfora. La redazion de Nosha Jent, otober 2023

Autor: Bepin Davarda

A cura de: Lucia Gross

Numer spezial de Nosha Jent, otober 2023. Union di Ladins - Grop Ladin da Moena

Letres da Larcioné

Venjidor del pest Tullio de Mauro, ‘Saggi’, Salva la tua lingua locale 2024

Fabio Chiocchetti, do n lonch studie, te sia ultima publicazion l ne sporc l’edizion integrala comentèda de duta la letres che Amadio Calligari da Larcioné (1857-1918) ge à scrit dal 1887 al 1897 a Tita Cassan da Poza (1863- 1905), professor jun Busan e protagonist col Calligari de chel temp rich de enrescides peà via del Otcent, che à segnà per i Ladins l scomenz e l svilup de na autocoscienza etnich-linguistica.

I scric de Amadio Calligari l é l spieie fideil de che che i contèa, con esprescions curiouses e enteressantes, e l studie de Chiocchetti valorisea e deida a entener l segnificat e l contest de chel lengaz sćiantif, coi arcaismes conservé da la tradizion orala e i mudamenc, metan dant analisa e coment de passa mile paroles pech durèdes o jites fora.

No i sa più fassan šent, la e belleche in darmola noša madre lingua.
Ecco cho che la e che dut va al manco e ven semper pezo; se la dura così in curt va dut de sbris e de noša lingua e costumes resterà nia auter che appena la memoria e valk lettera, se n resta, sche lettaratura patria (Amadio Calligari 1891)

Autores: Fabio Chiocchetti

Editor: Union di Ladins de Fascia, sul Pian de politica linguistica 2023 del Comun general de Fascia, Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn

L manual de la 50 aventures

Che liber él chest chiò? Na publicazion scrita e pissèda per bec e joegn! La é stata traslatèda dal talian: l original, edit Il Castoro, l é stat scrit da doi di miores autores taliegn per bec di ultimes egn.

50 aventures da descorir ensema coi amisc, demò per i veri valorousc (con consees de letura e picola encèries da ge fèr front). Da fèr defora a l’aria averta, daite te n dì de pievia, d’invern co la neif, al mèr su la spiagia. De dì e de net, chest diarie l no ve lasciarà pussèr e l ve fajarà descorir l mondo tras i eies de l’aventura. Este vertech a tor su l’endesfida?

Cor, sauta, sluzia, rampineete, sconete, descour, enventa, fa su, peissa, scrif, ensomeete…

Traduzion: Nicoletta Riz (con revijion de Monica Cigolla, Cristina Marchetti, Nives Iori)

Autores: Pierdomanico Baccalario, Tommaso Percivale. Dessegnes: AntonGionata Ferrari. Credic complec tel liber.

Editor: Union di Ladins de Fascia, sul Pian de politica linguistica 2023 del Comun general de Fascia

L picol becalegn

Che él chest bater do e do tel bosch? L picol becalegn à n gran bel da fèr a zipièr fora sia coa. Deidelo ence tu a bater!

L prum liber interladin con n modul sonor ecologich e sostegnibol. La publicazion é pissèda per bec dai 6 meisc enscin ai 6 egn. I colores cernui é chiec per relassèr e se leèr al chiet e a la pegraa de la natura.

Storia: Anna Laimer, Melissa Locatin

Dessegnes: Johanna Kostner - Layout: Johanna Kostner, Isabella Mussner

Editor: Union di Ladins de Fascia - Uniun Ladins Val Badia

La os dei molign

Chest volum l tol ite i scric ladins de Berto de la Diomira componui anter l 1964 e l 1976, che i é stac publiché su Nosha Jent, l boletin del Grop Ladin da Moena. Se trata de curta stories e recorc del passà, descrizions de atività e usanzes de la vita tradizionèla, e no da chièr reflescions sul encresciadujum, desche canche l Autor l é obligà a viver dalonc dal sie paisc.

Autor: Alberto Sommavilla

Editor: Grop Ladin da Moena

Vita da soldà de Giujef Pettena del Goti (1914-1919)

Respet ai classics diaries de vera, te Vita da Soldà vegn contà dai fies la vita de Giuseppe Pettena. Publichèda te n ladin moenat rich de esprescions naturèles con apede ju la traduzion talièna, la descrizion scomenza da la chiamèda a la vera tel 1915 e fenida con la desfata del Imper e l retorn en patria, con ence, te anter i fac, de autra curta conties, da olache vegn fora l fon padiment de la popolazion.

Autor: Felicina e Giacomo Pettena

Editor: Grop Ladin da Moena

I segnai - Stories de pèstres e de bachegn al confine del reèl

Regoeta de testimonianzes su fenomegn di parapsicologia, che veit desche protagonista e informador Luigi Piccoljori da Dèlba (Gige de la Zeli da Dèlba) e la mère. I curc toc, do componui en forma scrita del 1973 da la femena Veronica, i é leé ai segnèi, i presagi leé a desgrazies o a la mort, desche la Cùgola, la Gocia, l Punchie, la Mort che grigna, la Bèra e l Martel.

Autor: Veronika Zanoner Piccoliori

Editor: Grop Ladin da Moena