Dò l troi de la speranza
SORACUERTA_TINOTO.png

“Dò l troi de la speranza” l’é na emportanta regoeta de poejìes fascènes scrites da Tinoto Monech (Valentino dell’Antonio). La critica à recognosciù te la poejìes del Tinoto una de la oujes de maor segnificat del Nefcent ladin: so stil, che se pel recondujer al Leopardi, arbandona la metrica tradizionèla per durèr formes più ledies, che valorisea l’idiom ladin con gran musicalità de forma e gran intensità de contegnui. Chesta neva seconda verscion amplièda tol ite ence vèlch auter scrit leà a chi tempes e a chela feruscola sajon de noscia storia. L liber prejenta ence la traduzion talièna, per didèr chi che no à pratega con l lengaz.

Autor: Valentino dell’Antonio Tinòto Monech

Editor: Union di Ladins de Fascia - Grop ladin da Moena, Cassa Rurale Dolomiti

ISBN: 978-88-942834-0-2

Scouta l program
Almanach 2020

La nona edizion de l’Almanach conta de n an nia deldut sorì, segnà da la parola Covid, chela magagna che à utà sotessora e mudà per semper noscia vites. Chela magagna che ne à fat entener l valor del temp, chel che aon passà seré via te noscia majons, chel che ne à portà demez na persona benvoluda, chel che ne à tout n braciacol ai giaves, chel che ne à tegnù per n an entriech te boles da color, a outes śales, a outes pomaranc, a outes ence checenes. A ve compagnèr fora per chest an l'é i fac metui dant da la Redazion de La Usc, na neva galarìa de personejes, la caricatures pizochentes de Manuel Riz e l viac te duc i sistemes de mesurèr l temp coi dessegnes de Ismaele Soraperra.

Autores: AA.VV.

Dessegnes: Manuel Riz e Ismaele Soraperra

Scouta l’intervista entrìa sun Ladinia Live de Rai Ladina

Nosta Jent persones y personalités dla Ladinia
2253.png

Regoeta de biografìes, rencurèdes da desvaliva istituzions e sociazions culturèles, de jent ladina che se à tout fora te desvalives clampes, da l’èrt a la scienza, da la musega a la religion. L’é scrit per ladin standard, con sumèdes per talian e per todesch.

Raccolta di biografie, curate da diverse istituzioni ed associazioni culturali, di personalità ladine che hanno eccelso in diversi campi, dalle arti figurative alla scienza, dalla musica alla religione.
Il testo è in ladino standard, con riassunti in italiano e tedesco.

Editor: Union Generela di Ladins dla Dolomites

La via Crucis
la_via_crucis_der_kreuzweg.jpeg

Libret scrit te trei lengac (fascian, todesch e talian) e dat fora da l’Union del 2005 en ocajion del restaure de la Via Crucis che da Kehr sul tegnir de Neva Todescia la porta enscin a Baisseston su endrez de Ermanno Winterle da Pera. Tel libret, apede mingol de storia se troa la orazions che compagna la stazions de la Via Crucis.

I Ladini delle Dolomiti
ladini_delle_dolomiti.jpeg

Dintornvìa l Sèla se troa 5 valèdes (Gardena, Badia, Fascia, Fodom e Ampez) ló che amò aldidanché se rejona n lengaz veior, l ladin. Chest liber conta de la Ladina sot desvalives aspec: storia, usanzes e tradizions, economìa e artejanat, lejendes di Fanes e de la Crepes spavides, apede a tòc de storia de jent ladina de nonzech desche Giorgio Moroder, Luis Trenker e Gilbert Prousch de la cobia de artisć Gilbert & George. L liber se l pel troèr ence per todesch e per engleis.

Una terra nel cuore delle Dolomiti, ai piedi dell’imponente massiccio del Sella. Cinque valli – Gardena (Gherdëina), Badia (Val Badia), Fassa (Fascia), Livinallongo (Fodom) e Ampezzo (Anpezo) – in cui si parla ancora un’antica lingua retoromana, il ladino. Questo libro offre una descrizione della cosiddetta Ladinia tra storia, usanze e tradizioni, economia e artigianato tipico, leggende dei Fanes e dei Monti Pallidi, oltre a cenni biografici di personaggi famosi come Giorgio Moroder, Luis Trenker e Gilbert Prousch della coppia di artisti Gilbert & George. Dsiponibile anche in tedesco e in inglese.

A cura de: Tobia Moroder

Editor: Folio Editore con Istitut Ladin Micurà de Rü

Daniel Zen, Vescof de Persenon
daniel_zen_vescof_de_persenon.jpeg

L se trata de n estrat da Mondo Ladino VIII (1984) 3-4 scrit da p. Frumenzio Ghetta en ocajion del chèrt centené dal nasciment de Daniel Zen, stat vescof de Persenon. Ghetta conta tel menù e col didament de documents duta la storia del vescof a partir da sie èlber de familia per do passèr a sie studies, sia cariera te la gejia e sia ritajon. N prezious document storich scrit tel bel fascian de p. Frumenzio.

Mans da tera
Schermata 2021-02-17 alle 11.35.19.png

L liber à peà via da na idea de la coprativa sozièla INOUT e l’é stat scrit dai trei joegn autores (Stefano Riz, Tita Dorich e Thomas Zulian) e dat fora col finanziament del Pian de politica linguistica del CGF e l contribut del Bim Adesc. L se ouc ai bec di ultimes egn de la scola populèra e de la mesènes con 6 contìes che rejona de ambient tras la aventures de 3 protagonisć che i se troa dedant a desvaliva costions ecologiches.