Letradura e musega ladina jun Busan
Zachei peissa amò che l ladin sie n lengaz puret e che l patrimonie de letradura, poejia e musega de autor te nosc lengaz sie limità. Emben i se fala! I studies su la produzion leterèra e artistica ladina moscia che chest patrimonie l é emportant, rich e de valuta. Bèsta demò aer voa e gust de l cognoscer.
Anter la persones che se à dat ju trop per chest, tant te la produzion che te la enrescida, l é l conseier de l’Union di Ladins de Fascia Fabio Chiocchetti: autor enstes de scric e museghes, da na vita l se dèsc ju ence per studièr e valorisèr la produzion de etres ladins.
Tel ultim temp sie empegn se à out ence a la divu lgazion, ajache se chesta produzions no va fora dai mures e la coroneles de istituzions e sociazions, la serf a pech. Coscita, do aer portà dant a duc i studenc ‘senior’ de l’UTETD de Moena trei bela lezions zis aprijièdes su la paroles ladines travers la poejia, la storia e la vita da zacan, e la toponomastica, ades l jirà ence jun Busan, olache per endrez de la ‘Associazione Scrittori Bolzano’ en jebia ai 26 de mèrz da les 6 da sera tel Zenter parochial vejin al dom l rejonarà de la letradura ladina da la tradizion a la modernità.
L percors cernù per persones che no é ladines l é chel de vardèr coluna letradura che pel nascer sot i ‘Crepes Spavii’ enlumené da l’enrosadira, pean via da mic e lejendes che travers la tradizion orala, chela de la conties ma ence chela veiora de la musega di veies ciantastories da zacan, à fat ruèr fin a nos i temes epiches fondatives de noscia cultura e chi universèi desche l raport anter om e natura, l contrast anter ben e mèl e l encresciujum, porté inant col lengaz d’aldidanché da autores, poec e musizisć ladins che merita de vegnir cognosciui.