Recordanza de Tita de Megna
El se scrivea Costa Battista-Gioachino-Maria, l é nasciù a Cianacei il 21.10.1884 da Śepele de la Chetina e Megna Bufola. Tita l à maridà Maria Sotsass de Giacum Badiot da Dèlba, l à abù sie fies: un mort da picol, i etres 5 i à duc fat l’ultima vera, e i é vegnui de retorn demò de 4, perché un l é mort in Russia del 1943. Tita, gran galantom e dal timor de Dio, l à tout ducant da la man del Segnoredio, perché l aea na gran fede, desche nesc veies da chi egn: no l à mai perdù l so bon umor, ence se el cher se sangonèa, nol volea che i etres cogne padir per el.
Ence Tita à fat la pruma gran vera in qualità de portaferli, e l é stat decorà co la picola medaa de arjent, perché con un so compagn l à portà a lech de salvament un pere melitare ferì, in chel’outa, per no arbandoner el ferì, l à pasà schèji duta la net sot la schiopetèdes. De mestier l aea imparà l calighé, ma l era bon de fèr l contadin, l pitor e, te un besegn, ence l murador; el parlèa l todesch franch, Tita no l é vivù demò per se e per sia familia, ma el se à ence interessà di etres per l ben de duc, per la comunità, descheche se dis ades.
L é stat un dei prumes a se scriver te l'Union di Ladins e un de chi che l à didèda piu che auc, perché l sentia un gran amor a la noscia parlèda de cèsa, a la noscia usanzes da chi egn e a la bela conties che lo trasportèa col pensier e co la fantajia ai tempes de nesc antenac. Perché chest patrimonio no l vae perdù, l se à tout l desturbo de scriver dut chel che l saea, con gran pazienza e in pila e in pilota, zenza pertender nia e, se vèlch outa, se podea ge sporjer na picola recognosenza, ge parea semper masa e de no se l aer vadagnèda.
Tita l à lascià un patrimonio de cultura ladina che nol vegnarà più desmentià, l so inom restarà ence do, canche nesciugn sarà più chi che l era. L aea fat demò la scoles de Cianacei da in l’outa, ma a forza de lejer e studièr su libres e foli, l se ae fat na cultura da “autodidata”. L é stat un de chi omign che no ge volessa che i morissa mai, ma se chest no l é possibol, ge volessa che i jogn i imparassa vèlch da chisc, e vegnissa su valgugn che tolessa l so post.
Da jon l fajea comedia e l era un dei miores, l era ciantor de gejia e per 12 egn l à fat l monech, l fajea chest servizio più per amor di Dio che per chel che l ciapèa, zenza vardèr a desturbi o fadies.
In chisc ultimes tempes, ge endespiajea de na roba soula, che la forzes no ge consentia de fèr più trop per i etres. Pur però l an passà l à binà insema 70 abonaments a La Veisc demò te Cianacei e dapò l se à tout l desturbo de jir a cèsa per cèsa a preèr guant per la Miscions e papier per l moviment Mani tese.
Un di prumes tesseré de l’Union, La Veisc aost 1968