Ciovite da Pasca
“Vegnì tosac! Chest an aon Pasca vejina e aisciuda bonora. Vegnìche endana che cösh i öves jon ju per chi prè a binar su calche ciovita o föa che dapò doron a i encolorir”.
“Ma che disc po mare! Va ben che tu es velgia, ma tu cogne saer che jun coprativa i ven i colores e i dessegnes per far i öves da Pasca, o te sal bel putira...”.
“Scoitame tosac, velgia o no, i vegn amancol scì bie che con vesh colores modergn e ence più bonmarcià. Ma soraldut usave a ve rangiar zenza esser n seghit col tacuin te man e no stajé a creer... i é bie istesc.
Canche i é coc ge ficion entorn le ciovite, i leon su col fil e vedrede che colores! Dapò i meton te l’èga de ajé e da chela en via i lusc de più. Se volessade ge meter n mingol de maneta podassade ge far su n pöc de dessegnes e vardon dapò cal che l é più bel".
Suzed da chiar che per Pasca fosse ja sto bel vert, ma sta oita l é stat dut l invern coche cognessa esser. Nef tropa e bonoriva, freit de chel giust da far spizar le orelge; fosc mingol massa miz de marz, ma per I rest la stagion la é stata polito, e l é per chest che ence l’aisciuda la somea enviada via delvers e co sta vertola noiautres podon encolorir i öves co le ciovite.
Fajeli po bie e Bona Pasca!
Angelina, da La Usc di Ladins dai 29 de mèrz del 1991