Cianacei e la vita da zacan ti recorc de Maria Luisa Balzan
Sentir rejonèr de enlouta l é n spieie su na comunanza oramai desvanida, ma che ampò resta viva ti recorc de vèlch persona più de età. Una anter chestes l é Maria Luisa Balzan da Cianacei, clas 1930, a l’anagrafe Maria Luigia.
Ela la é fia soula. La me confida, desche se fossa n secret de etres tempes, che l'à seghità a preèr te n picol fra fin canche l'arà abù catordesc egn, ma no l é mai vegnù adalèrch. A partorir te majon podea suzeder, de no poder più aer fies.
Maria Luisa ne conta de sia mère, na gran chega, ruèda con sia braura te cèsa da fech enscin a Genoa. La ne rejona de sie père, de canche l era stat sudà e de sie recorc de la Seconda Gran Vera, vivuda en pruma persona. L era tempes olache se padia per la pecia magnadiva e per la poura de chi aerei militères che sgolèa ite pian, passan sorafora duta la val basc e rumorousc. La ne recorda ence de canche la lurèa de zentralinista e di prumes tempes sun Pecol.
Maria, ne rejonède de voscia familia?
Segur! Mia mère èa inom Giulia Gudauner, n cognom che, i disc, vegn ca de Gherdena. A Cianacei l era demò chesta familia e oramai chest inom de cèsa l é jit fora chiocà.
Mia mère l'à fat la scola populères chiò a Cianacei. L'à cognosciù dapò na familia de sciori che vegnia ja Sèn Jan al Hotel Dolomiti a pussèr e i stajea ló ence n meis entriech. El l era n dotor che se cruzièa de malaties venerees, l jia da spes te l’America per lurier e a cèsa l cognea lascèr sia femena con diesc fies. I g’èa donca domanà a mia mère de jir a lurèr da ic desche chega. De 18 egn la é ruèda a Genoa, te chesta gran vila, e ensema a ela l era ence sia sor Maria desche chelera. Chiò a cèsa é tegnù amò su sie liber de rezetes del Artusi, l é scrit su '1928 Genova'.
De retorn chiò te Fascia la é stata n pez anorum a lurèr al Hotel Belvedere. Ge saea ence bel cojir a machina e la filèa lèna de cunel de Angora: la la ciapèa da Perugia, da Luisa Spagnoli. E dapò ben, la fajea lesciva.
Ne contède zeche ence de vosc père?
Mie père l era Primo Balzan. Per trei egn da joen l é stat ti Carabinieres e l é stat a lurèr ence de murador forin Svizra, l fajea su ospedèi, ensema a mie giaf. Canche l à cognosciù mia mère e i m’à abù, sion stac a Castion, tel belunat, fincanche aré abù cinch egn.
E dapò siede vegnui a stèr a Cianacei, da olache l era voscia mère...
Ei. No l é strat trop senester se spostèr de cèsa. Enlouta, a plindernèr, che veste i èsse mai abù? I èa demò na cambra, sia roba e pech più. Canche sion vegnui ca sion jic a stèr sa l'Angelica, a fit, via per Col da Ronch, olache stajea Agnese de la Gnife, delà da la cèsa de Lino de Gostin. Apede stajea Orsela Insom. Sion jic aló a stèr, te n cartier che la fitèa, chesta Angelica. Enlouta mia mère e mie père i era ben amò joegn, i arà abù vintetrei, vintecater egn.
Co vivaède?
Mie père l era n bravo om. L era n bon lurierant, l lurèa dededut, ma siane li stesc peres. Peissete che comprane pan de siela, ajache l costèa de manco. Per n muie de temp no m'à mai piajù l pan bianch.
Recorde che mia mère per sparagnèr la fajea polenta, ma con pecia farina, ajache ge volea sparagnèr. N'outa l é pa ruà n tisler, Rafaele de Valeron, che l ne fajea ite n armer. Da magnèr imben la ge à dat polenta e chest l g'à ben dit, ma che polenta lujia che te fès?! E mia mère la ge à pa ben responet, che a nos la polenta la ne saea bona coscita! Etres tempes chi, vè!
No aède la vaces?
Na, no les aon mai abudes canche siane te paisc. Più tert sa Pecol scì. Canche siere jona, jie prest ogne sera d'istà sa mont a l tor.
No siede semper stac sun Col da Ronch, noe?
Na, na. Do esser stac aló da Angelica, sion jic a stèr te cèsa che èa comprà mia mère da n fra del nono, che l era jit demez, forin Svizra. Sion stac aló muie de temp. Fossa chela cèsa soravia l Bellevue, chela apede a la Villa Maria.
Del 1976 aon fabricà. Assane ben podù l fèr dant ajache l papà èa ben mingol de sparagnes da na man, ma con la vera l se aea perdù dut cant.
Vosc père él jit en vera, donca?
Ei. Fin del '42 l era stat chiamà stroz per la Tèlia e l é stat ence via Selva. De mèrz del '42 fin de jugn del '43 l é stat forin Ruscia. Me recorde che l ge scrivea letres a mia mère prest ogne dì e ogne dì ela la ge responea, e gé cognee jir ogne dì a la posta a ge les manèr demez. Èe semper poura a jir. Te sia letres mie père no l podea mai dir nia de olache l era, l era na posta zensurèda.
Olà él jit do la Ruscia? Él vegnù de retorn a cèsa?
Ma na, na. Entorn chi meisc aló, l é mudà la Aleanzes. Ai 8 de setember del 1943 i à tacà na caserma de Laives, olache mie père se troèa en servije do la Ruscia.
Gé siere do che vegnie ju de Ròa da les ot da sera, do esser jita a comprèr ite l lat. É vedù ruèr la coriera e desmontèr mie père armà fin ti dents. I era de trei. El con n alpino de Roma, sie coscrit, e un più joen, Giovanni Curti. I era sciampé dal bombardament a pe fin a Baissiston e dapò i é vegnui ite fin al Careza. A Vich i arà ciapà la coriera. Cò i é rué chiò i é jic a se sconer la èrmes. Chesta robes son vegnuda pa a les saer do.
A cèsa la mama la ge à injignà guanc in borghese a duc e trei. Sion jic dapò invers Fedaa e con ic son jita ence gé. I aon compagné vin a Mèlga Ciapela, de là l era segur per ic esser taliegn. Con un de chi doi tousc che in chela dì aon didà a viver, sion resté in contat ence do, Giovanni Curti doventarà apontin ombolt de Gosaldo.
Che fin èl fat chela èrmes che i aea sconet?
A la fin de la Vera l era ruà i Carabinieres a se tor dut cant de retorn.
Ma inveze, co aede vivù la Seconda Gran Vera zenza vaces?
Cogne dir che la fam no l'aon mai padida. Pruma roba, mia mère l era na brava coga, aane la gialines. Mencèa muie de robes, bensegur. Mingol ciapaane smauz da zachei, no l era ne elech ne nia. L era pan integral, con nia sèl. No l era nia. Aane i pomes, chel che vegnia chiò. No aon mai padì la fam. Aon semper abù vèlch sora desch.
Aede etres recorc de chi tempes?
Indèna la vera, passèa i aeroplani. L era na roba spaventousa, aee na paura. No me moee fora de cèsa. Ence se l era na giornèda beliscima. L'ultima outa che dapò i èssa bombardà Cianacei, l era snigolà e mia mère la me èa manà a tor cender, per fèr lesciva. I era rué de sie o set, na squadriglia de aeroplani. I vegnia ite per la val, basc, i fajea n rumor!
I era americhegn, i chieria la stazion del Dolomiti, i chieria Cianacei. L era l comando todesch più fort d'auta mont. Chesta stazion, piena de todesc, la ge fajea sentir ai todesc chel che i aeroplani se dijea un co l'auter. I chieria la cèsa torona, n garasc apedejù l Dolomiti. I l'aea duta corida de peces e rames e no i l'à veduda. Sion stac salvi!
I todesc, che i era fora per la cèses desche ghesć, canche i à fat l'ultima ronda i era duc contenc, che no i li aea troé, i era stolc! Che burta robes.
Enveze Maria, vegnon de retorn a vo. Che lurier fajaède vo?
Son stat al telefon per n muie de egn da joena, fin canche m'é maridà e sion jic a stèr sa Pecol. Sion stac aló... e inant!
Ne contède vesc recorc de canche siaède al telefono?
Son jita aló de seidesc, dejeset egn, do la vera, fin del 1955. Al telefon, che fossa stat lo che ades l é la Biblioteca, é fat la telefonista. Duta la val cognea vegnir da nos. Ruèa la jent e la domanèa de chiamèr chel e chel. Ence i aboné de Cianacei, che fossa chi che èa l coleament te majon, per chiamèr chichemai, i cognea dant passèr da nos e nos do i metane in coleament con chi che i volea, ence se fossa stat l vejin de cèsa…
Da nos dapò aane la linees diretes con Cortina, Busan, Trent. Responaane e con la spines i metane insema e i se parlèa.
E sentiaède chel che i dijea?
Ence, ma l era l segret telefonich...
L post più dalenc che telefonaède?
Roma, Napoli, daperdut. A ruèr a Napoli ge volea dant chiamèr a Trent e i se passèa in ju. Del meis de aost, l era da doventèr mac. Duc de fora che i spetèa. A vèlch vida duc i cognea passèr da nos. L era etres tempes.
Do?
Son jita su al Tita Piaz olache é fat la coga, é struscià! Siere ben ence bastanza brava, fin canche ge aon lascià la strutura a Massimo.
Aede na bona memoria, l é bel ve scutèr…
Ensoma... che ves' fèr? Anter na preghiera e l'autra... No sé più chel che te ves saer, ades son veia e son chiò!
N fort rengraziament a Maria Luisa per dut chel che la ne à contà e ge auguron amò tanta sanità!
Intervista de Nicoletta Riz
Che fabricat érel la rotonda del Dolomiti? Perché pa l Dolomiti aea coscita gran emportanza?
Maria Luisa recorda n fabricat particolèr, che i americhegn chieria. Se trata de la “Dipendenza Albergo Dolomiti Canazei”, la jent la ge dijea “la rotonda”. La era stata fata su a inom del Hotel Dolomiti, tel cianton de Chieva. Te la strutura ciapèa lèrga i servijes del alberch, anter chisc i piazai di auti di ghesć e la cambres resservèdes al personal.
Te chi egn aló, aldò de desvaliva testimonianzes che se troa tel liber “Gries” dat fora da la Frazion del 2011 e che no l é più da troèr nió, al Hotel Dolomiti l era stat logà n comando todesch de telecomunicazions. Te sia cèneves l era la zentrèla operativa, sun Rodela e Pordoi l era enveze la antenes. L servije vegnia fat dutoldì, 24 ores su 24, con turnazions con omegn e femenes. La femenes stajea al Albergo Maria e al Bernard. Chi che era en servije no podea lascèr mai sia postazion.
Franco Dezulian, fi de Francesco del Garber che enlouta l era stat tout su a lurèr desche capo del personal, recorda: “se i americhegn aessa descorì che a Cianacei l era l comando, no fossa restà nience n cadrel”. NR