LA STORIA

La é nasciuda do da la gran radunanza di ladins sun Sela del 1946, e la é stata costituida legalmenter con at del noter ai 19 de mé del 1955.

monumento-al-popolo-ladino-inaugurato-il-17-luglio-2016.jpg

Ti prumes egn do la seconda Gran Vera i Ladins taca a se troèr te Sociazions e Union per se remir al fascism che l li conscidra ‘na macia grija da gratèr via’.

Del 1945 a Meran nasc l’Union Culturèla di Ladins, de chela che fèsc pèrt ence i fascegn Giudo Iori Rocia e don Massimiliano Mazzel, che envia duc i ladins de Fascia a se dèr ju per defener sia identità. Del 1946, an de la gran radunanza di Ladins sun Sela, Guido Iori met fora l sfoi periodich “Zent Ladina Dolomites” e a la fin de messèl, sun scomenzadiva de don Massimiliano Mazzel, nasc l’Union di Ladins de Fascia, che vegnarà legalmenter costituida demò egn do, ai 19 de mé del 1955, con at del notèr dotor Giovanni Rizzi, sotescrit dal medemo Rizzi (che era jà dant a cef de la sociazion ladina), dal dotor Giacomo Jellici, dal dotor Simone Sommariva e da don Mazzel.

L’Union di Ladins de Fascia se dèsc ju per la defendura del folclor e per la difujion de la cultura ladina soraldut te la scola, sul ejempie de Gherdena e de la Val Badia olache l é stat autorisà la “scola paritetica” con mesa lezions per talian, mesa per todesch e n’ora de ladin; te Fascia enveze i scolees cogn rejonèr talian ence te cèsa e i vegn adertura spervaji che “l ladin no serf a nia”.

Ti egn ’60 l’Union di Ladins, enceben pureta de ressorses finanzières, se dèsc ju con sbunf: la stampa e la dèsc fora te la scoles l Dizionèr fascian-talian, la envia via la publicazion de la revista che vegn fora n’outa al meis “La Veisc”, la domana che vegne nominé ensegnanc de ladin per l ensegnament de la cultura ladina te la scoles, e en fasa de revijion del Statut de Autonomia la domana che ai ladins de Fascia vegne arsegurà i medemi deric di ladins de Gherdena e Badia. Do egn de scontrèdes e batudes, del 1970 vegn conzedù l ensegnament te scola de 1 ora a la setemèna de ladin, che vegn fata (no zenza dificoltèdes e contrasc’) da doi ensegnanc sun duta la val.


L’Union di Ladins de Faså e Moena, è bene ripeterlo, fu fondata allo scopo di conservare la “noså parlèdå de cèså”, le nostre usanze e costumi, di promuovere la cultura e di riattivare una unione progressivamente più stretta fra tutti i Fassani, nel superamento di ogni campanilismo che particolarmente oggi, non ha più motivo di esistere, ispirandosi alla fattiva collaborazione e alla sincera concordia che coadunava i nostri antenati nella “Comunità di Fassa”, sotto la protezione di Santa Giuliana, patrona della Valle.
— dal prum numer del boletin “La Veisc”, otober 1966

L é stat vent na batalia ma jà se verc n auter front, che ti egn ’70 veit l’Union di Ladins en pruma linea per domanèr l Comprenjorie Ladin de Fascia, contra l projet de la Provinzia de Trent de meter Fascia e Fiem te n soul Comprenjorie. Trent no vel conzeder nia e coscita, do la publicazion del nef Statut de Autonomia del 1972, che amò n’outa no tegn en conscidrazion la domana che ai ladins de Fascia vegne recognosciù i medemi deric di ladins del Sudtirol, l’atività de l’Union di Ladins scomenza a se spostèr dal ciamp culturèl a chel politich, con intervenc ti comuns per domanèr l’anescion a la Provinzia de Busan. Te l’Union di Ladins i componenc che vel se dèr ju tel ciamp politich à la soramessa e don Mazzel, che no vel se esponer massa, de mèrz del 1973 l dèsc ju sia demiscions da l’Union di Ladins de Fascia, che va inant te so empegn ence politich sot la presidenza de Remo Locatin.

Anter i obietives arjonc ti egn do, soraldut de gra a l’Union di Ladins, l é da recordèr l Istitut Cultural Ladin de Fascia, istituì da la Provinzia de Trent del 1975, la lege provinzièla nr 19 del 1976 che stabelesc l recognosciment teritorièl di 7 comuns ladins de Fascia e la costituzion del Comprenjorie Ladin de Fascia destacà da chel de Fiem, del 1977.

De november del 1976 vegn nominà president de l’Union di Ladins de Fascia Danilo Dezulian del Garber. Del 1983 Dezulian l é ence anter i fondadores del moviment politich ladin de Fascia, l’Union Autonomista Ladina, che sarà bona de ge dèr a la val n raprejentant te Consei Provinzièl e tel Parlament, dant col senator Ezio Anesi rechia e do col onorevol Bepe Detomas.


1985 - 30° cedean Union di Ladins de Fascia


L’Union di Ladins de Fascia sostegn l moviment politich e endèna la va ence inant con sia atività tel ciamp culturèl e linguistich, la met en pe e la endreza la redazion fascèna del sfoi “La Usc di Ladins”, la porta dant scomenzadives e projec per fèr cognoscer e slarièr fora l lengaz ladin anter duta la comunanza, la endreza i prumes corsc de alfabetisazion per gregn, la produsc tesc’ e material ladin, la sostegn con gran gaissa l besegn de n lengaz ladin standard e ogne scomenzadiva e projet unitèr che deide a arvejièr la valèdes ladines. Danilo Dezulian cour l’encèria de president de l’Union di Ladins de Fascia per 11 egn, enscin ai 5 de november del 1987. Enlouta la presidenza de la sociazion passa te man del dotor Antone Polam e Danilo Dezulian vegn nominà president onorarie, desche recognosciment per so empegn a favor de la cauja ladina che l portarà inant fin a la mort, stata ai 12 de oril del 2005.


2005 - 50° cedean Union di Ladins de Fascia


Antone Polam cour l’encèria de president per passa 20 egn con gran idealism: en ocajion del renovament de la encèries, de dezember del 2007, l dezide de zeder l testamonech e ai 10 de jené del 2008 l Consei nomina president de l’Union di Ladins de Fascia l joen Silvano Ploner. Te la medema data Antone Polam vegn nominà president onorarie.

Del 2013, al secondo mandat, Silvano Ploner lascia l'encèria de president e endèna che se speta la neva litazions, a jir inant a cef de la sociazion l é endò Antone Pollam. 

Dal 2014, per trei egn, president é stat lità Fernando Brunel da la Riza. L é stat confermà desche president de la Sociazion ence del 2017 e del 2020.