Ousc de Nicola Eccel

Dant acà no sé coten’ de egn, olache l é ades la Marmolèda, l era dut pien de bie pre; ma n an se à out dut. L era ai cinch de aost, che l é l dì de la sègra a Gries. La jent vegnia ju da mont per jir in procescion, seben che l à scomenzà a se snigolèr e che l fen jà seà l era amò te pra a secèr. Demò na vegia avarona la é stata te pra e l’à restelà dessema l fen e dapò la l à menà te tobià. A la jent che passèa e che ge dijea che la vaghe con ic a la sègra de la Madona de la neif, la ge responea: “Madona da la neif in cà, Madona da la neif in là, l é bon che gé é mi fen te tobià e i etres i l à amò te pra”.

Do che l’à dit chesta burta paroles, l é vegnù scur e scurent. Dapò l s’à metù a neiver, l à nevet dì e net no sé coten’ de egn. L’avarona, i pre e dut l é stat sepolì e no l é mai più vegnù teren. E coscita se à formà la Marmolèda.

 Hugo de Rossi, Fiabe e leggende della Val di Fassa, ICL 1984, p. 109 (ms. za. 1920); adatament per cazet.