Ousc de Sebastiano Rasom

L era n’outa, acà n muion de egn, n joen che aea inom Gordo e l stajea te n picol paisc ai piesc del Ciadenac. Gordo no aea tema de nia e de nesciugn, nience de le strie che stajea colassù anter le crepe. Na dì Gordo l era restà soul sa mont e le strie le lo aea brancà e leà te n alber. Vinella, na tousa de sie paisc, no la se lasciaa pasc e l’à domanà l aiut de na gacia che ge à dit che l era amò vif, ma per l librar dal faturec de le strie ela aessa cognù cerir na zondra biencia, muie senestra da troar. Vinella a cerì dut entorn ti pascoi de Gardecia e zacan la l’à troada e coscita l’à podù librar Gordo.

I doi joegn ades i era emprometui, ma Gordo l vivea con n’ameda che la no era nia contenta che l maridasse Vinella e l’à tant fat che tinultima Gordo l à lascià Vinella.

Dal gran despiajer la tousa à piant per dis alalongia e na dì la é levada bonorenta e la se n à arloà su per l troi ert che va su per l gran parei de crep del Larsech e belimpont che la se scontra endò con la gacia che la la aea didada e la ge conta dut cant. La gacia ge à dit che l’ameda de Gordo l era na stria ria e potenta e che l tous l era sot so poder. Se la volea l librar la cognea l menar olache ela la era nasciuda, jà che en realtà Vinella la era fia de na vivana che stajea sui spic del Larsech e demò ló l aessa troà la forza de librar Gordo dai faturec de le strie. Ma Vinella no la se sentia forta assà, coscita la gacia ge à conseà de jir sun Pala de la giacia olache l era na fontana co n’aga bona che fajea desmentiar l passà. E coscita l à fat. En aut, sot le creste del mont, te na sfessa strenta del crep degoréa aga fresćia: l era la Fontana de l’Omblìa. La tousa à beù e desmentià dut.

Da le ciacole de paisc Gordo l é vegnù coscì a saer che Vinella aea perdù l sentiment. Canche l à proà a rejonar con ela, sessaben la no lo à cognosciù, ma i doi à rejonà n bel pez e da chela dì i se troaa tras su per le pasture. Pian pian i à endò scomenzà a se voler ben e i à dezedù de se n jir dal paisc per poder viver ensema zenza empedimenc.

 

Orig. Karl Felix Wolff, I Monti Pallidi (1925) [Dolomitesagen, 1947]. Adatament didatich te Dò l troi de la contìes, ICL 2008, p. 23, 31-33.