Ousc de Anna Cassan

Canche l é danter dì e not, le crepe le ven rosse e nesc veies i saea na contia.

Zacan in chi tempes, canche no l era ne sassins ne vere e che duc stajea ben, vin Dò le Pale l era al Re de Nyès, che l aea de bie pascoi e tropes velìns con zondre più bele, più grane e più rosse de chele d’anché.

Ma n dì l é vegnù verieres foresć e i à ruinà ste zondre. Alora al re l à fat na batuda per se defener, ma i etres i era più forc: i à avent, i à ciapà chis[t] pere re e i l à menà te so paisc. 

Canche i stajea entorn al fech, al prejonier, leà co na fun, al cognea balar per i far star aiegres. Ma na uta, canche i à scomenzà a dormir, el l à podù vegnir davejin dal fech e brujar la fun. Dapò l é sciampà e l é vegnù a sia ciasa. Le zondre le era dute grane, bele e rosse, e al re al s’à pissà: “Se no i vedea ste zondre, no i vegnia mai a ciasa mia!” – E l à fat n striament, perché no se veide ste bele zondre rosse ne de dì ne de not.

E cosci l é stat. Ma l aea desmentià l’ora danter dì e not, e canche vegn chel’ora dapò chele veie zondre striade le doventa da nef bele e rosse. Al par che ite te le crepe ge sie n fech e chis[t] fech al bute lumenous ite per le cambre de le ciase. Dapò la jent la vegn fora e la varda, e l’à n recort de chi tempes, canche no l era ne sassins ne vere, e che duc stajea ben.

K. F. Wolff,  König Laurin und sein Rosengarten, 1947 (Ia ediz. 1932, ms. za. 1924); orig. idiom de Mazin.