Franzeleto Bernard

Francesco Bernard, cognosciù desche Franzeleto, nasc a Pera ai 13 de setember del 1875. Dal 1892 al 1895 l va a la Staatsgewerbeschule de Dìspruch e del 1903 l scomenza a ensegnèr te Fascia te la Fachschule.

D’istà l’à l met de viajèr per se spezialisèr e per lurier: del 1907 l tol pèrt a n cors de anatomìa, del 1909 l va te la Russia e de jugn del 1911 l’é tel Tirol.

Ti egn dant da la gran vera l porta inant te sie percors artistich te Fascia, con corsc de èrt per i joegn e luran per fornir la gejies de la val: l met jù i dessegnes per la gejia de Sèn Florian a Cianacei e per la balconèda de chela de Sèn Lorenz a Pera, olache del 1915 l fèsc l’utère maor con la pèla del sènt.

Endèna la vera l’é co la Standschützenkompanie de Poza, zenza per chest lascèr sie lurier artistich.

Gran l’é sie contribut a la vita sozièla e culturèla de Fascia, no demò te l’èrt: l’ensegna, l dessegna projec de restruturazion de cèses, l depenc scenografìes per la comedies, ma l met jù ence rimes per maridoc o per messa noeles. L’é amich de Hugo de Rossi, i se scrif e i spartesc l’enteress per la cultura ladina: anter l’auter l ge mana na lingia de depenc de la bandieres de la Régoles de la Comunità de Fascia, che ades é te la Ferdinandeum Bibliothek de Dìspruch e l ciapa dal de Rossi l test per fascian de la contìa “L saut de Jokele te la libertà”.

Ai 21 de firé del 1922, de 46 egn, Franzeleto se marida con Mariana “Nola” Cincelli e somea che da chiò inant l sie stabol a Pera. L mor ai 17 de mèrz del 1948.