Ousc de Lucia Foppa

L regn de Aurona l eva n gran gran ánder, sgiavé fora dut cánt sot tiera ite, saré pro da doi de gragn usc de or e sluminé da n mucio de pichi ferai che bandoláva ju dai volti del celour. Suoi pareis de crëpa i eva tánt ciariei de or e de pière preziose, che nchinamei la iega che passáva nánterfora l’ava l colour del or.

Troc i lo cheriva, per rué pro a duta sua richëza, ma zenza resultat: le porte restáva sconude ai ogli de duc, coche per magia.

Sua jent l’eva condanada a giavé, giavé e giavé, zenza deguna remiscion, ajache l eva chëst l pat che i ava sotscrit co le divinité del scur. Giavé, rué pro e trè fora l or e no vedei mei sorogle: chësta l eva sua  malediscion. Perchëst i usc de or i no se giouriva mei. 

N di aboncont un dei ferai l é sauté ju dal celour e ilò l é resté na sfëssa da ulache vegniva ite n ragio de sorogle. N berba vegle s’à arvejiné e l à ciutié fora. L vedëva prei e valade, e plánte e bestiam, l vedëva l sorogle che sciaudáva le creature e la luna lucenta nte la not. Plen de marevoia, per n di e na not alalongia l i’à conté chël che l vedëva a la jent che s’ava biné dintourn a dël. Ma cánche l à destout i ogli da chëla sfëssa, no l vedëva plu i mile lumins de Aurona, ne l or, ne le pière preziose: nlouta duc à capì che chël vegle l eva deventé orbo. Chëla puora jent, stremida, l’à stopé ite chël busc e l’à sceguité a giavé pière e or, col cuor pesoch de ncherscedum per l mond del defora.

 

L é passé agn e agn e l ricordo l deventáva lejenda.

Plu che duc, a patì l eva la bela Somavida, la jovena fia del re. La passáva suoi dis damprò le pière de or de chël regn sot tiera ite e da ilò la steva a scouté la ousc del regn del defora: la sentiva a ciacolé la iega del ru, l sciol del vent nánter le dasce, l cianté dei uciei e la ie fajëva davò…

N di, passa ilò damprò n paster e chëst l à scomencé a descore con dëla. La nuova de la tosa  prijoniera ncandenò la i é ruada ence a Odolghes, l joven re de Contrin, che l é partì delongo per deliberé la prinzipessa del regn sot tiera ite. Ma le gran porte de or le no se lasciáva giourì e gnánca rompe ite. Per set dis alalongia Odolghes l à batù con sua śabla su le porte de l’Aurona. L ultimo di i usc i à zedù e duc i é corësć fora a vedei l mond de colafora, arbandonan per tres l paisc del or. La sola pièra preziosa che Odolghes s’à porté con dël l é sté la bela Somavida, ades nuicia e regina, ntel ciastel de Contrin. Ma sua śabla l’à conservé l ricordo de dut chël sbate: la ponta la s’ava sourandoré e ades la starluciáva tánt dassënn, che ntei combatimenc i nemisc i cherdëva  che na flama ardëssa su la ponta de la lama. Da nlouta Odolghes l à bù l sourainom “Śabla de Fuoch”, l saudè valorous che sentirei conté per tres.

Orig. Karl Felix Wolff, [Dolomitensagen, 1957]. Traduzion de Stella Palla per ladin fodom dal adatament didatich te Stories de Aloch e de Contrin, ICL 2017, p. 23-25 - N rengraziament a l’Union di Ladins da Fodom